Concebre’s a un mateix amb relació a l’alteritat, construir la vida en comunitat o enfocar la mirada cap als més vulnerables són alguns dels trets que uneixen les tradicions religioses de tots els temps. Però, avui en dia, ¿què entenem quan parlem de justícia social des de la mirada de les religions? Hi reflexiona Clara Fons a l’Editorial, on proposa buscar les respostes en el sentit fundacional de les tradicions de saviesa. I a La mirada, Jesús G. Pastor ens recorda que l’abast de les accions (in)justes és sempre universal.

Al Diàleg, obrim una conversa entre Agustí Pàniker i Concepció Huerta, que, amb la moderació de Míriam Cano, debaten sobre com s’entén la noció de justícia en les tradicions d’Orient i Occident. I mentre Laia Coronado Nadal, a L’entrevista, viatja fins a Argentina per parlar amb Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, sobre la construcció de la pau i la justícia a Amèrica Llatina; a Trajectes, Eulàlia Tort ens porta el testimoni de Lydia Vahdat, que ens explica com les relacions entre religió i política han afectat els drets humans a l’Iran. I amb Dani Vilaró, a Recerca, coneixem algunes dades actuals de l’Afganistan, fruit de l’entrada de l’islamisme al poder.

A l’A fons, Joan Carrera proposa algunes bases per encaminar-nos cap a una teoria de justícia distributiva; mentre que a El personatge coneixem els mecanismes que Alaaddine Azzouzi ha trobat per denunciar tots aquells obstacles que ens impedeixen construir un sistema més just. A Finestra d’art, Josep Teixell retrocedeix fins a la Guerra Civil per preguntar-se com les generacions actuals poden rellegir la injustícia acumulada d’aquells anys. I a El pont de Mostar, amb David Casals, ens acostem a alguns dels camins de reinterpretació de l’Holocaust pels fills del segle XXI.

Xavier Melloni, a Obertures, ens convida a traslladar el missatge originari de les tradicions religioses a les estructures socials, polítiques i econòmiques d’avui. I a Clau de volta aterrem aquesta possibilitat amb Emilce Cuda, que, entrevistada per Ignasi Escudero, proposa transcendir l’economia globalitzada que resta dignitat a tot el que és viu. I encara l’Espai Fragmenta llegim un fragment de La compasión en un mundo injusto, de Juan José Tamayo, que ens diu que el veritable sentit de la compassió implica una relació d’igualtat i empatia que requereix adoptar una posició de participació activa.

Per la seva banda, Raül Garrigasait evoca l’univers lul·lià per parlar-nos de l’experiència religiosa que facilita la reproducció de relacions justes a la Terra. Paral·lelament, també Ignasi Moreta, a la secció M’exalta el nou i m’enamora el vell, tracta de la qüestió de Déu en la literatura, aquest cop amb Alfred de Musset i Josep Palau i Fabre. I per acabar amb l’experiència literària, Anna Punsoda, a Va de llibres, es trasllada fins als Estats Units per narrar-nos com la consciència individual creix en contextos com la política i la religió.

A Revelades, Cristina Monteys entrevista Fatiha El Moulai, que reivindica el paper de les dones, en general (i de les dones musulmanes, concretament) en la construcció del discurs en la història de la religió; i després, a l’A tempo, Jordi Urpí ens parla dels cants del budisme tibetà, en un moment en què els mantres han entrat gairebé dins de totes les cultures d’Occident. I finalment, al Qüestionari, coneixem una mica més el filòsof Joan-Carles Mèlich.

Tot això i molt més al Dialogal de tardor.