Ometre la veritat pot ser una manera de mentir. Partint d’aquesta premissa, i ajudant-se de la seva experiència com a advocada en violències masclistes, Carla Vall ens ofereix una mirada nova al manament No mentiràs. La jurista ho té clar: la violència contra les dones s’aguanta sobre el seu silenci, un silenci al qual són obligades per mantenir la pau de la comunitat. ¿A través de quins mecanismes s’ha pogut imposar, al llarg de la història, aquest silenci? Des de l’agressió sexual que va patir la pintora barroca Artemisia Gentileschi fins al cas de la violació grupal de Pamplona, Vall aborda la mentida dels relats patriarcals dominants, els abusos que tothom prefereix no mirar i l’impacte públic però també íntim que pot tenir donar veu a les víctimes.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Amb el suport de

De fer comunitat a descansar per ser més eficient a la feina, el sentit de «fer festa» ha canviat en funció de les necessitats socials de cada moment. Ara bé, hi ha un tret que s’ha mantingut al llarg dels segles: els festius serveixen per trencar la monotonia del temps ordinari. ¿Què diu de nosaltres la necessitat d’ordenar el temps així? ¿Com forgen la nostra identitat els rituals festius? ¿Quina relació guarden amb l’ocupació de l’espai públic? ¿I amb la significació dels àpats? La historiadora de l’art i especialista en patrimoni Maria Garganté s’ocupa d’aquest tercer manament, que a primer cop d’ull sembla el més hedonista i fàcil de seguir, però que està ple  d’angles morts i crea un món de relacions ambigües.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Amb el suport de

«Honraràs pare i mare» és un dels grans pilars de la nostra cultura. Segons la psicòloga i escriptora Leticia Asenjo, tots tenim el quart manament tan interioritzat que no podem fer un judici acurat del tracte que vam rebre com a fills, fet que ens porta a repetir patrons quan som pares. Partint de les tesis d’Erich Fromm sobre la llibertat, Asenjo traça un camí cap a la plena autonomia dels adults que implicaria matar simbòlicament els nostres pares. Del sacrifici d’Isaac a la Carta al pare de Franz Kafka, l’autora s’endinsa al cor d’un manament profundament lligat als mandats de gènere i a l’evolució dels drets de la infància. I ho té molt clar: de la capacitat de posar-nos en el lloc dels nens i imaginar-ne el futur en depèn la nostra supervivència com a espècie.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Amb el suport de

Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d’Egipte si no és fent ús de la força. Partint d’aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l’assassinat. Segons Dedéu, es tractaria d’unes implicacions que trobaríem a la base dels grans pensadors contractualistes occidentals, com són Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau.

Només l’home nietzschià, el llibertí i el suïcida s’escaparien del gran pacte que cadascú de nosaltres fa amb l’Estat: cedir-li la capacitat individual de matar per evitar la temptació d’aniquilar-nos els uns als altres. Una anàlisi filosòfica dels orígens de la pau social i d’aquest manament que avui dia gaudeix del màxim consens legal i ètic.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Amb el suport de