Hi ha textos que ens obliguen a descalçar-nos, perquè tenim la consciència que hi trepitgem terra sagrada. Poden tenir autor, o autors, però s’hi endevina alguna cosa més. No cometrem el sacrilegi de dir o intentar dir què és, o qui és, aquest “alguna cosa més”. Cal mantenir el secret. El misteri. El sagrat.

Són textos que ens depassen. Que ens omplen i ens buiden. Que es fan llegir i, sobretot, rellegir. Són textos que queden.

No són propietat de cap generació, ni de cap cultura, ni de cap déu o semidéu. Són textos de tots, textos que ens anem passant els uns als altres conscients que no podem interrompre la transmissió. Els hem heretat i els deixarem en herència. Però, entremig, ens n’haurem servit a bastament.