Fragmenta publica el Llibre de la Claredat, un clàssic de la càbala jueva, en traducció de l’hebreu de Manuel Forcano
Fragmenta ha publicat el Llibre de la Claredat, «un dels textos més bàsics de la història de la càbala clàssica», en paraules de Manuel Forcano a la introducció. Forcano, doctor en filologia semítica, n’ha sigut l’editor i el traductor de l’hebreu al català. Els temes que desplega —la seqüència de les emanacions divines o sefirot, l’origen diví del mal, la reencarnació de les ànimes, el significat místic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrògina de la divinitat— causaren sorpresa i escàndol des que començà a circular a finals del segle XII.
El Séfer Ha-Bahir, el nom en hebreu del Llibre de la Claredat, «és una obra plena de símbols que obliga els lectors a ser savis, ço és, a llegir una cosa, però a entendre’n, justament, una altra», diu també Manuel Forcano. «Després de la confecció i difusió de l’enigmàtic opuscle Llibre de la Creació, que Fragmenta va publicar de la mà també de Forcano, «el Llibre de la Claredat seria el segon llibre far de la càbala medieval», segueix.
El Llibre de la Claredat relata els debats entre rabins i els seus deixebles, en un total de dos-cents paràgrafs, al voltant de la Torà. Així, segons explica Forcano, el llibre «opta majoritàriament per paràboles», una cinquantena, «en què el protagonista és un rei terrenal que representa Déu, mentre que els seus fills, o filla, o núvia, o els servents, consellers, o els oficials subordinats del seu exèrcit, solen simbolitzar el poble d’Israel o bé les potències emanades de Déu o sefirot, per bé que algunes vegades les figures femenines, excepcionalment i per primera vegada en la literatura religiosa jueva, també poden arribar a representar la divinitat mateixa.»
Aquesta edició el Llibre de la Claredat, la primera en català, inclou la versió original en hebreu i la traduïda en pàgines alternes i es publica a la col·lecció «Sagrats i Clàssics» de Fragmenta.
La càbala jueva és una ànsia per conèixer i entendre la divinitat a través d’un enfilall de preguntes infinites que es destil·len de la interpretació dels textos bíblics. Cada resposta, però, és discutible, i cada afirmació és objecte d’un nou debat. D’aquesta manera s’aixequen milers de cavil·lacions, de «càbales» il·limitades que expliquen Déu, la creació del món i els homes. Aquestes especulacions, sovint fetes al marge de la religió oficial i forçant al màxim l’ortodòxia rabínica, tenen l’origen en escrits enigmàtics d’un marcat to mistèric com el Llibre de la Creació, el llibre de la claredat o el Llibre de la Resplendor, els tres grans pilars escrits de la mística medieval jueva.
A pesar del caràcter fragmentari, de l’estil pobre i del contingut xifrat, el llibre de la claredat és un dels textos bàsics de la història de la càbala clàssica, si no el primer, i enamorà perdudament tots els que s’acostaren enlluernats als seus misteris. Els temes que desplega —la seqüència de les emanacions divines o sefirot, l’origen diví del mal, la reencarnació de les ànimes, el significat místic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrògina de la divinitat— causaren sorpresa i escàndol des que començà a circular a finals del segle XII. Fins a la publicació del Llibre del Zohar a les acaballes del segle següent, el Bahir fou la font d’ensenyaments cabalístics més important en els cercles místics del judaisme medieval.
Col·lecció: Sagrats i Clàssics
Volum: 12
Núm. de pàgines: 303
Primera edició: 09/2023
ISBN: 978-84-17796-87-7
Enquadernació: Rústica, 13 x 21 cm
edició i traducció
Manuel Forcano
Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és poeta i traductor. És doctor en filologia semítica per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona (1996-2004), i ha traduït de l’hebreu la llegenda del Gólem de Praga (2013), Els antievangelis jueus (2017) i Els viatges de Benjamí de Tudela (2020). És autor dels assajos històrics A fil d’espasa: Les croades vistes pels jueus (2007), la Història de la Catalunya jueva (2010), Els jueus catalans (2014) i l’Atles d’història dels jueus de Catalunya (2019). Ha versionat en català diversos autors israelians moderns com els poetes Iehuda Amikhai, Pinkhas Sadé i Ronny Someck, així com el novel·lista Amós Oz. També ha traduït Els viatges d’Ibn Battuta (2005) i el Llibre de meravelles o La descripció del món de Marco Polo (2009). De la seva pròpia producció poètica destaquen Corint (2000), El tren de Bagdad (2003), Llei d’estrangeria (2008), Ciència exacta (2014), A tocar (2019) i l’antologia de la seva poesia Arabesc (2022).
Plaça del Nord, 4, pral. 1.a - 08024 Barcelona - Tel: (+34) 93 278 36 35
Les teves dades personals consten en els fitxers de Fragmenta Editorial per fer-te arribar periòdicament informació sobre les seves activitats. Si ho desitges les pots rectificar o cancel·lar fent clic aquí. Barcelona (Llei Orgànica 15/1999)
Informació bàsica sobre protecció de dades: Responsable del tractament: Fragmenta Editorial S.L.; Finalitat del tractament: gestionar els contactes i les relacions comercials i professionals. Legitimació: la base legal per al tractament és el consentiment, l'existència d'una relació contractual i/o l'interès legítim. Destinataris de les dades: no es comunicaran a terceres persones, excepte per obligació legal. Drets: per exercir els seus drets d'accés, rectificació i supressió així com d'altres drets reconeguts a la normativa, pot enviar un correu a dpd@fragmenta.cat