M’atreveixo a dir que el desaferrament és una de les idees que més associem a les religions orientals. I, tot seguit, no puc sinó assenyalar que tota l’afirmació anterior és un niu de malentesos. 

Primer, perquè anomenem «religions» a tradicions que poc tenen a veure amb els nostres monoteismes abrahàmics; és a dir, que, entre altres coses, no han viscut la divisió històrica entre ciència i religió, entre raó i fe. Després, perquè l’etiqueta d’«orientals» parteix d’una projecció més d’aquesta banda del planeta que engloba tot allò que ens és «altre».  

El malentès que ens ocupa avui, però, és un altre: el del desaferrament. Si esteu llegint aquestes línies a Dialogal, és perquè un dia, prou fortuïtament, la seva directora em va sentir intentant aclarir aquest terme. Espero fer-ho millor aquí que en aquella conversa.