La religiositat popular com a expressió real de la fe: un espai de confluència entre tradició, experiència col·lectiva i norma eclesiàstica

De tots és conegut l’exemple edificant atribuït, entre altres sants, a sant Antoni M. Claret. El sant troba un pagès que està llaurant i resant d’aquesta forma: «Déu meu, que vós sigueu tan dolent i jo tan bo.» El sant tracta de corregir-lo, però quan el pagès s’allunya veu com levita i s’eleva de terra, i llavors li crida: «Ja ho dèieu bé, ja ho dèieu bé!» L’anècdota reflecteix fins a quin punt la religiositat popular s’ha vist allunyada de l’ortodòxia, però com, al mateix temps, també s’ha considerat que pot arribar a Déu quan va de bona fe. Es tracta d’una mirada condescendent cap a qui creu que no dona més de si.