Avui la Candelera riu i plora. Per als qui encara creiem en la saviesa dels refranys, aquesta ambivalència és exasperant. A mi m’agradaria que la Candelera rigués i prou, i doncs jo voldria que l’hivern fos ben viu, però avui, entre bat de sol i bat de sol, un ruixim impertinent enllarda els carrers i les façanes de Barcelona. Tot presenta un vernís oliós d’humitat. Els saludats i els coneguts corren en un estat de puja-i-baixa, d’acord amb el clima. Un estat, val a dir, que tot l’any dirigeix l’esperit de Maria Nicolau (La Garriga, 1982), la cuinera i escriptora mediàtica amb qui he quedat per fer un cafè i saber què pensa d’unes quantes coses.