Tot camí evoca un origen, un terme i un itinerari, un procés. Convoca les generacions que l’han recorregut abans i les seves raons, alhora que les motivacions per les quals el camí continua sent vigent. Custodia la història de moltes persones, i els dona orientació i motius per viure, perquè estimula a no deixar de caminar, respectant el ritme de cadascú. Viure és posar-se en camí, respondre a la crida, perquè, en realitat, caminem perquè hem escoltat una Veu que ens empeny sempre més enllà d’on ens trobem.