Raül Garrigasait guanya el premi crítica Serra d’Or 2026 per «La roca i l’aire»
L’escriptor Raül Garrigasait (Solsona, 1979) ha rebut la serreta d’or amb motiu del premi Crítica Serra d’Or en la categoria d’assaig per La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies (Fragmenta, 2025). El guardó que concedeix anualment la revista Serra d’Or de l’Abadia de Montserrat ha premiat l’obra de Garrigasait com a millor assaig publicat durant l’any 2025.
El lliurament ha tingut lloc a la Sala de la Façana del Monestir de Montserrat en el marc de la 60a edició d’aquests premis. Les obres premiades es corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2025, sense que s’hagin presentat a concurs. El jurat d’aquesta edició estava format pels professors i escriptors Víctor Martínez-Gil, Marta Nadal, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella i Marika Vila, que han valorat la qualitat d’un assaig que explora les correspondències entre art i religió en la tradició cultural catalana.
A l’assaig premiat, Garrigasait s’ocupa dels cabalistes catalans, de Ramon Llull, Ausiàs March, Isabel de Villena, Carner, Mompou i Tàpies. Endinsant-se en les seves creacions, ressegueix les traces d’una tradició sensualista en l’art i el pensament català. A pesar que art i religió se’ns presentin com a esferes diferenciades, Garrigasait ens convida a pensar en conceptes com creació i inspiració per adonar-nos que bona part del llenguatge del món artístic prové de la tradició religiosa. Així mateix, dedica unes pàgines a exposar de quina manera, durant la consolidació de la modernitat, el geni artístic va entendre’s a si mateix com un segon Déu i va buscar una connexió amb la transcendència per dotar de gruix la seva obra.
Raül Garrigasait és doctor en Filologia Clàssica, professor de la Universitat de Barcelona i president de la Casa dels Clàssics. És també un autor amb moltes cares. Des de l’assaig, ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020) i les connexions entre història i biografia (País barroc, 2020). A Fragmenta, a banda de La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies, ha publicat La ira (2020), dins de la sèrie «Pecats capitals», i ha traduït el llibre El sagrat, de Rudolf Otto (2021), del qual també n’ha escrit la introducció.
La roca i l’aireArt i religió de Llull a Tàpies Tot i que en el marc de la modernitat l’art i la religió se’ns presentin com a esferes diferenciades, només cal pensar en paraules com creació i inspiració per adonar-se que bona part del llenguatge del món artístic prové de la tradició religiosa. És més: és precisament durant la consolidació de la modernitat que el geni artístic va entendre’s a si mateix com un segon déu i va buscar una connexió amb la transcendència per donar gruix a la seva obra. En aquest assaig, que transita de la Càbala a Ramon Llull, Ausiàs March, Isabel de Villena, Carner, Mompou i Tàpies, Raül Garrigasait explora les correspondències entre els dos àmbits. I, endinsant-se en les creacions dels autors, ressegueix les traces d’una tradició sensualista en l’art i el pensament català, que rebrota de la mirada meravellada sobre la terra. Tanmateix, l’obra ha estat mereixedora del Premi Crítica Serra d’Or 2026 en la categoria d’Assaig. |
Col·lecció: Assaig
Volum: 100 Núm. de pàgines: 144 Primera edició: 02/2025 ISBN: 978-84-10188-97-6 Enquadernació: Rústica, 13 x 21 cm |
La iraLa ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d’una manera concreta d’entendre el món o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com un alçament de totes les nostres potencialitats físiques i morals. La ira ens porta molt més sovint a un simulacre d’agressió que no pas a una agressió real, encara que no hàgim fet cap exercici estoic. És un avís del cos que ens il·lustra sobre el funcionament del món. La ira ens pot trasbalsar i enfortir, ens pot alliberar de viure una vida submisa o de repetir una versió rebaixada de les vides dels altres. Però la bèstia no es pot dominar mai del tot. La tenim sempre molt a prop, a la cova, mig adormida; hi hem de baixar tot sovint per presentar-li els nostres respectes. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l’assaig català. Amb el suport de
|
Col·lecció: Assaig, Pecats Capitals
Volum: 64 Núm. de pàgines: 72 Primera edició: 02/2020 2ª edició: 09/2025 ISBN: 979-13-87548-07-0 Enquadernació: Rústica, 11 x 18 cm |
