Primavera 2026
De les intuïcions de Perejaume a reflexions antropològiques contemporànies, Dialogal 95 aprofundeix en la religiositat popular en el marc polític, social, lingüístic i cultural dels Països Catalans. Lluny de plantejar-se com un simple vestigi del passat o com una expressió folklòrica desproveïda de contingut, la religiositat popular viu entre aquestes pàgines com una pràctica viva en què memòria, experiència i creença convergeixen.
Mentre l’historiador de l’art Daniel Vilarrubias, a través del reportatge central, i el folklorista Amadeu Carbó, entrevistat per Joan Safont, distingeixen entre patrimoni i sentit de la festa, l’antropòloga Josefina Roma aborda les tensions entre la religiositat oficial i la pràctica viscuda. Es tracta d’un debat ple d’interdependències i friccions que Montserrat Dameson planteja en el diàleg entre els experts Carles Freixes i Montserrat Garrich. Tot plegat remet al patrimoni immaterial com a eina ambivalent. El cas de les Falles, amb la seva potència crítica i el seu historial d’instrumentalització, esdevé un exemple paradigmàtic d’aquesta ambivalència. En parla Ricard Chulià, filòleg i periodista valencià, posant la mirada al País Valencià i a la seva història. Qui també projecta la mirada en termes de país és Maria Nicolau, retradada per Adrià Pujol. Mentrestant, Anna Punsoda i Maria Garganté es calcen les xiruques: la primera per fer parada a la fraternitat de Santa Clara i la segona per submergir-se en els santuaris nord-catalans.
En un context en què moltes festes perviuen com a forma més que com a llenguatge compartit, Dialogal de primavera convida a repensar les festes no només com a herència, sinó com a possibilitat: espais encara oberts on comunitat, memòria i sentit poden retrobar-se i reinventar-se.
