18/06/2007 L’antropòleg i teòleg Xavier Melloni proposa uns criteris de credibilitat per discernir en el si de la pluralitat religiosa

Tornar
RSS

Es presenten a Barcelona les versions catalana i castellana d’Escletxes de Realitat. Religions i revelació (Fragmenta) / Vislumbres de lo Real. Religiones y revelación (Herder), del jesuïta i expert en diàleg interreligiós Xavier Melloni. L’autor adverteix que totes les religions tenen el risc de creure que, en lloc de pertànyer a la Veritat, la Veritat els pertany.

Antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religó, el jesuïta Xavier Melloni (Barcelona, 1962), molt conegut entre les comunitats religioses pel fet d’incorporar a la tradició orant d’Occident pràctiques iniciàtiques d’Orient, acaba de publicar el seu cinquè llibre: Escletxes de Realitat. Religions i revelació (Fragmenta) / Vislumbres de lo Real. Religiones y revelación (Herder).

Melloni ofereix uns criteris de credibilitat per acostar-se a la multiplicitat de religions que es pretenen revelades. No vol oferir una fórmula precisa per distingir entre revelació i frau —entre mística i patologia, entre èxtasi i al·lucinació, entre recepció i invenció—, però sí que pretén donar unes pautes que permetin aproximar-se als fenòmens religiosos de forma seriosa i creïble. El nucli d’aquests criteris rau en la capacitat dels missatges revelats d’exercir un triple descentrament: cap a l’Altre, cap als altres i cap al Cosmos. Melloni considera que l’autenticitat d’una religió ve donada per la capacitat de transformar tant les persones que la reben com el seu entorn. La convicció de partida és que «hi ha infinita Realitat encara per desvelar i que l’ésser humà es troba tan sols a l’inici de les seves possibilitats».

Contràriament al que és habitual en la major part d’estudis sobre religió publicats en el nostre context cultural, l’obra parteix d’un buidatge a fons dels textos sagrats de totes les tradicions: l’Alcorà hi té el mateix protagonisme que la Bíblia, i hi són molt citats els Vedes (hinduisme), la Bhagavad Gita (hinduisme), l’Adi Granth Sahib (sikhisme), el Daodejing (taoisme), els textos de Bahá’u’llah (Fe bahá’í), etc. Fins i tot els textos d’Ant Negre, home sagrat del poble Lakota, són presos en consideració. El llibre tracta de deixar parlar els textos originals, més que no pas parlar sobre ells.

L’obra s’insereix en un camp fins ara poc cultivat: l’aproximació no confessional als fenòmens religiosos. Es tracta d’una obra fenomenològica i no pas teològica; és a dir, el que conté no és un estudi sobre Déu fet des d’una fe determinada, sinó un estudi sobre les religions (relació de la humanitat amb els déus) que no pressuposa ni promou en el lector cap mena de creença.

De pare italià i mare catalana, Xavier Melloni és llicenciat en Antropologia i doctor en Teologia. Va iniciar la seva carrera investigadora amb una tesi doctoral sobre els Exercicis Espirituals de sant Ignasi. Posteriorment es va interessar per la Filocàlia i la tradició cristiana oriental. Diversos sojorns a l’Índia el van posar en contacte directe amb el conjunt de pràctiques espirituals que Occident coneix amb el nom d’hinduisme. Ha reflexionat àmpliament sobre el diàleg interreligiós, de la pràctica del qual és un dels principals animadors a Catalunya, en sintonia amb les aportacions de Raimon Panikkar. És professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, i sovint és requerit per participar en congressos, tribunals de tesi i actes diversos en centres acadèmics com ara la Universitat Pompeu Fabra.

Les dues edicions del llibre es presentaren el dilluns 18 de juny, a les 19.30 hores, a Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria, 13, Barcelona), a càrrec d’Ignasi Boada —filòsof, cap d’estudis de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona—, Jaume Flaquer —islamòleg i jesuïta, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya—, Raimund Herder —editor, Herder Editorial—, Ignasi Moreta —editor, Fragmenta Editorial— i l’autor. Posteriorment, a les 20.45 hores, ha tingut lloc a l’església dels jesuïtes de Casp 27 (al costat de Cristianisme i Justícia) una pregària dirigida per Jon Sobrino, amb el títol de «Bajar de la cruz a los pobres de este mundo».

Llibres relacionats:

Fotografies Clicka per descarregar les fotografies en alta resolució