29/01/2009 A cinc dies del centenari del naixement de Simone Weil, presentació de "Simone Weil: el silenci de Déu"

Tornar
RSS

El 3 de febrer de 1909 va néixer la pensadora, escriptora i mística francesa Simone Weil. El 29 de gener del 2009 Cristianisme i Justícia, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, la Llibreria Claret i Fragmenta Editorial commemoren aquest centenari amb la presentació a Cristianisme i Justícia del llibre Simone Weil: el silenci de Déu, de Josep Otón.

Van obrir l'acte Llorenç Puig, director de Cristianisme i Justícia i Ignasi Moreta, editor. Hi van intervenir Núria Caum, directora pedagògica de l'ISCREB, José Ignacio González Faus, cap acadèmic de Cristianisme i Justícia, Xavier Melloni, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, i Josep Otón, catedràtic d'institut, professor de l'ISCREB i autor del llibre.

«¿Qui pot resistir la pregunta de “per què Déu va callar davant les atrocitats d’Auschwitz”? […] ¿Per quin motiu increïble el silenci de Déu era l’única resposta als crits i els gemecs d’unes víctimes desposseïdes de les seves veus en la culta civilització europea?» Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l’ombra d’Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu, Simone Weil (1909-1943) ofereix un dels llegats filosòfics i espirituals més rellevants de la primera meitat del segle XX.

Josep Otón (Barcelona, 1963) és doctor en història (UB), catedràtic de secundària i docent a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Forma part del consell assessor de la col·lecció Assaig de Fragmenta. Des de fa anys s’ha especialitzat en l’estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors. Va dedicar la tesi doctoral a Simone Weil, autora sobre la qual ha publicat diverses obres. Amb Simone Weil: el silenci de Déu, Otón s’aproxima a l’experiència personal weiliana des de la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa.

A partir del «Prologue», un text enigmàtic de Weil, Otón desvela alguns trets fonamentals de la relació entre l’ésser humà i el Misteri. El «Prologue» narra dues experiències contraposades: una trobada i una absència. L’escriptora hi descriu l’encontre amb un personatge desconegut i, després, com aquest misteriós visitant l’abandona. És una metàfora de la vida espiritual: Déu es revela i s’oculta, es manifesta i s’amaga.

L'autor del llibre, Josep Otón, ha declarat recentment, a propòsit del volum: "Hem d’entendre el místic com un individu que té una capacitat extraordinària per percebre nivells de profunditat en la realitat que nosaltres no copsem. En aquests nivells el místic troba sentit i profunditat a la vida, a la realitat, a l’ésser humà, al món… que va més enllà de l’experiència dels sentits. És com aprofundir en un significat que mai no s’esgota i que ens aboca al misteri de Déu. En copsar aquests nivells de profunditat, el místic també copsa el nivell de contradicció de la realitat i, per tant, té un coneixement de la realitat que és dolorós. Per això, Weil sent passió pels pobres, pels desgraciats, pels marginats… pels que han estat tocats per l’infortuni de la vida. Aquest coneixement dolorós de la realitat és el que podríem anomenar «absència de Déu», «silenci de Déu». Weil no va morir en cap camp de concentració, malgrat que era d’origen jueu, però es va haver d’exiliar, va patir la persecució… i en aquest context es pregunta pel silenci de Déu. Per Weil, l’absència de Déu és una experiència espiritual extraordinària."

L'editor Ignasi Moreta apunta: "Simone Weil té un itinerari molt singular. Jueva que va créixer en un ambient agnòstic, mai no va considerar-se aliena al cristianisme. A partir d'una sèrie d'experiències que podem qualificar indubtablement de místiques ("Crist mateix baixà i em prengué", deia ella), Simone Weil redescobreix el cristianisme com la religió dels esclaus, una constatació que no li serveix, com a NIetzsche, per desqualificar-lo, sinó per aplaudir-lo i identificar-s'hi. Tanmateix, Weil no es farà batejar: mai no volgué fer-se partícip d'una Església que anatemitzava, que excloïa. En el llibre, Josep Otón explica molt bé les claus de la profunda experiència espiritual de Simone Weil, un testimoni privilegiat de la Segona Guerra Mundial."

Llibres relacionats:

Fotografies Clicka per descarregar les fotografies en alta resolució