Introduccions

  • L'hinduisme

    Svami Satyananda Sarasvati L'hinduisme

    Contrapunts de Laia de Ahumada, Albert Ferrer i Vicente Merlo

    L'hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d'un únic llibre sagrat (tot i el respecte que atorga als Vedes), ni d'una única doctrina o dogma, ni d'un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d'una única forma d'entendre la Realitat.

  • El sufisme

    Halil Bárcena El sufisme

    Contrapunts de Xavier Melloni, Dolors Bramon i Marià Corbí

    El sufisme és una aposta radical per una espiritualitat lliure, exempta de qualsevol mena de submissió o actitud acomodatícia, que va molt més enllà de qualsevol lligam formal, atès que, malgrat usar formes, convida a transcendir-les a cada pas que es dóna. Moltes ombres planen sobre el sufisme: on uns hi veuen un fet nodal de l’islam espiritual, el nèctar de l’espiritualitat islàmica, la més pura i refinada destil·lació del missatge alcorànic, altres el consideren una importació externa a l’islam, quelcom aliè a la tradició muhammadiana.

  • El zen

    Raquel Bouso El zen

    Contrapunts de Ramon Badia, James W. Heisig i Berta Meneses

    ¿Quines raons expliquen la fascinació que exerceix el zen en el món occidental? ¿Són les mateixes que han mantingut viva aquesta tradició secular en els països asiàtics? Seguir la via del zen significa principalment meditar en posició del lotus i, en silenci, respirar profundament i en calma. Segurament, el primer dubte que sorgeix davant d’això és: ¿sobre què es medita?, ¿i amb quin objectiu? Dit d’una altra manera: ¿què fa qui practica zazen i quins beneficis n’espera obtenir?

  • La teologia feminista en la història

    Teresa Forcades i Vila La teologia feminista en la història

    Contrapunts de Miriam Díez Bosch, Marta Pessarrodona i Abdennur Prado

    La teologia feminista és una teologia crítica. La investigació crítica neix sempre arran d’una experiència de contradicció. L’objectiu de la teologia crítica és doble: posa en evidència els aspectes de la interpretació rebuda que generen contradiccions i cerca d’oferir alternatives d’interpretació teològicament consistents que permetin superar aquestes contradiccions. Com que aquestes contradiccions sovint són generades per situacions de discriminació o injustícia, a les teologies crítiques també se les anomena teologies de l’alliberament.

  • Els mestres de la sospita. Marx, Nietzsche, Freud

    Francesc Torralba Els mestres de la sospita. Marx, Nietzsche, Freud

    Contrapunts de Norbert Bilbeny, Francisco Fernández Buey i Andrés Sánchez Pascual

    Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d’esdeveniment, perquè després d’ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l’home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d’un moviment sísmic que transforma substantivament l’ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans.

  • El diàleg interreligiós

    Raimon Ribera El diàleg interreligiós

    Contrapunts d’Abdelmumim Aya, Arxiprest Joan i Montse Castellà

    En començar el segle XXI, unes quantes religions tenen una incidència real en la vida d’un nombre considerable de ciutadans de tot el món. Té sentit, doncs, que, independentment de quina sigui la posició personal de cadascú respecte al fet religiós, s’analitzin les religions i les seves relacions. Aquest llibre descriu el diàleg interreligiós en el marc de dos diàlegs més: l’intrareligiós i l’extrareligiós. Aborda també els problemes del diàleg, els seus protagonistes, la incidència que hi té la concepció prèvia de la religió, i les conseqüències que pot tenir per a les religions i per al món.

Intro-duir: ‘Portar-nos a l'interior.' Les Introduccions ens ofereixen un panorama complet i abastable de la temàtica en joc.

Perquè sovint ens és útil una bona síntesi, un treball d'aclariment o ordenació que ens pugui servir de punt de partida. Perquè no naixem ensenyats. Perquè volem saber. Però un saber obert, no pas tancat.

Per això, les Introduccions de Fragmenta no ens ofereixen un únic text, un únic autor, sinó una constel·lació de veus. Hi ha un autor que fa la feina principal, però no surt sol: l'acompanyen tres coautors que han llegit el seu text i que el contrapuntegen. Ningú no té l'última paraula: cadascú ofereix el seu fragment.

 

Consell assessor de la col·lecció:

. Joan Bada
. Joan Gómez i Segalà
. Ramon M. Nogués
. Raimon Ribera