Coetani de Sigmund Freud (1856-1939), a qui va tractar amb assiduïtat, Stefan Zweig li va dedicar aquesta saborosa biografia l’any 1931. És un retrat molt viu de la personalitat de Freud i de la seva aportació a la història de la cultura. Zweig destaca la gosadia intel·lectual de Freud a l’hora d’explicar quines pulsions mouen l’ésser humà i ofereix una síntesi molt acurada d’algunes de les seves grans intuï­cions, tals com la descoberta de l’inconscient, la interpretació dels somnis, la tècnica de la psicoanàlisi o el món del sexe.

En paraules de l’editora Anna Punsoda: “Hi ha pocs intel·lectuals que, per ells sols, canvïïn per sempre i de manera irreversible la història de la cultura. Sigmund Freud és un d’ells i en aquesta biografia tan ben narrada s’entén molt bé per què. En un segle XIX que havia entronitzat la raó fins a l’extrem, i que havia amagat els grans reptes morals confiant que es resoldrien sols, Sigmund Freud ens il·lumina el submon interior de l’home, on continuen vigents els instints i els impulsos primitius, que explicaran el curs que prendrà Europa durant la segona meitat del segle XX”.

Stefan Zweig (1881 – 1942) va ser un escriptor austríac molt llegit arreu del món, tant en vida com després de la seva mort. De família jueva igual que Sigmund Freud, la fugida del nazisme el va dur a Londres, als Estats Units i finalment al Brasil, on es va suïcidar —juntament amb la seva segona esposa, Lotte Altmann— decebut per l’autodestrucció d’Europa, la seva «llar espiritual». Va excel·lir especialment com a novel·lista, com a biògraf i com a divulgador històric. Les seves biografies, escrites amb el rigor de l’historiador i el tremp del novel·lista, destaquen per la capacitat de penetració psicològica i són enormement llegidores.

Per a més informació del llibre, cliqueu aquí.