Avui ha mort a Barcelona, a 92 anys d’edat, l’erudit Josep Rius-Camps. Nascut a Esparreguera el 1933, era professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya. Doctor en ciències eclesiàstiques orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma (1968), on va impartir docència —ho va fer també a la Universitat de Münster i a l’Agustinianum de Roma—, va ser autor de nombrosos estudis en català, castellà i anglès sobre patrística (Orígenes, les Pseudoclementines i Ignasi d’Antioquia) i sobre Nou Testament (Marc, Lluc-Fets i Joan). Va tenir cura, amb Jenny Read-Heimerdinger, de l’edició bilingüe (grec-català), per primera vegada en una sola obra, dels dos volums dels escrits de Lluc: Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza (Fragmenta, 2009), obra amb la qual va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de traducció al català de l’any 2009. A la novel·la Diari de Teòfil (Fragmenta, 2011) va donar forma narrativa a les seves investigacions sobre l’obra de Lluc. L’any 2014, Ignasi Moreta va publicar a Fragmenta el llibre Converses amb Josep Rius-Camps, on repassava tota la seva trajectòria. L’Associació Text – Transmissió i Exegesi de Textos del Cristianisme Antic, dona difusió i continuïtat al seu llegat.

Va predicar sempre un cristianisme alliberador i es va mantenir molt lluny tant dels cercles de poder eclesiàstic com de les capelletes del món cultural

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta i autor del llibre Converses amb Josep Rius-Camps, declara: «Josep Rius-Camps ha sigut un erudit molt singular: algú que ha dedicat la vida a la investigació en camps molt especialitzats, però sempre amb la màxima passió i entrega, disposat a llegir els textos com no els havia llegit abans ningú. En tots els camps que ha tocat, les seves tesis han trencat esquemes. En els seus estudis sobre Ignasi d’Antioquia va demostrar que els fragments de les cartes en què s’exalta la figura del bisbe no eren de la mà d’Ignasi, cosa que a molts patròlegs els ha costat acceptar perquè deslegitimava el poder episcopal. Quan va abandonar els estudis patrístics i es va endinsar en els bíblics, va fixar-se en un dels còdexs que ens transmeten el text dels evangelis, el Còdex Beza, i va defensar que l’antiguitat i fiabilitat del text que conté és superior al del Còdex Vaticà, font de les Bíblies actuals. La seva capacitat hermenèutica el duia a desenvolupar tota una teologia alternativa a partir de les variants que detectava en el Còdex Beza. És un cas excepcional de com el filòleg i el teòleg es complementen perfectament. Rius-Camps era un erudit, però també un sacerdot catòlic molt carismàtic, que sempre va anar per lliure. Durant els anys en què va fer les seves primeres passes com a investigador a la universitat alemanya (em va explicar que Ratzinger el va convidar una vegada a sopar a casa seva), al bisbat de Barcelona van pensar que havia penjat els hàbits i el van arribar a esborrar de la llista oficial de capellans. El 1976 es va instal·lar, amb un grup de monges i capellans, a l’ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada i Reixac, on —últim supervinent d’aquella comunita — ha viscut fins fa poques setmanes. A poc a poc, el caràcter magnètic de Rius-Camps va fer que s’apleguessin persones al seu voltant per rebre els seus ensenyaments de caràcter bíblic. Va predicar sempre un cristianisme alliberador, i es va mantenir molt lluny tant dels cercles de poder eclesiàstic com de les capelletes del món cultural. Indepenent i lliure fins al final.»

La funció de comiat se celebrarà dijous 20 de novembre, a les 17 hores, a l’Església de Sant Ildefons (C. dels Madrazo, 92). Mentrestant, la sala de vetlla serà al Tanatori de Sants de Barcelona (C. Comptes de Bell-lloc, 76-78. La sala estarà oberta dimecres 19 de novembre a la tarda (de 17 h. a 21 h) i dijous 20 de novembre al matí i al migdia (de 9 h. a 16 h).