¿Què fa que una casa sigui alguna cosa més que un espai habitable? ¿Què la converteix en una llar? A partir dels assaigs L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), d’Eloi Aran, i Paret mestra (L’Avenç, 2025), de Joan Rosàs, ambdós autors proposen una reflexió compartida sobre la memòria i el sentit dels espais que construïm. Des de perspectives diferents i, alhora, complementàries, tots dos autors exploren la casa com a lloc físic i simbòlic i, per tant, com un espai capaç de trenar experiència, arrelament i cosmovisió.

Aran i Rosàs van dialogar sobre el paper de la casa en una trobada a la sala de conferències de l’Escrivania de la catedral de Vic (c/ del Cloquer, 5) que va tenir lloc dimarts 14 d’abril a les 19 h. Amb la mediació de l’arquitecte Jordi Comas, la sessió tenia com a propòsit generar preguntes sobre el vincle entre construcció i sentit en un temps marcat per la pressa. Impulsat per l’Albergueria —centre cultural del Bisbat de Vic—, aquest acte va encetar el cicle «Diàlegs a l’Escrivania» amb el suport de la llibreria local Anglada.