Francesc d’Assís ha estat una de les figures més importants del segon mil·lenni de l’era cristiana, i per això el seu missatge encara ressona amb força entre les sensibilitats i les preocupacions actuals, molt més enllà dels límits del món catòlic. La seva trajectòria es podria descriure com a «ecofília»: un amor incondicional per tots els éssers que componen la biosfera, independentment de la seva espècie. El famós «Càntic del germà Sol» expressa una fascinació gens banal per la bellesa del món. Si resumim l’ensenyament de Francesc d’Assís en termes contemporanis, podríem dir que la defensa dels ecosistemes no es pot basar mai només en càlculs d’interès. Al contrari: requereix, en primer lloc, un compromís afectiu envers aquells éssers dels quals percebem tant la grandesa com la vulnerabilitat davant les agressions de l’activitat industrial.
Aquest llibre ofereix els grans textos «ecologistes» de la tradició franciscana amb un comentari molt esclaridor que ajuda a entendre’n la profunditat i la bellesa.
 
A la venda el 3 de desembre
     
    
        
        Sant Francesc d’Assís (Assís, 1181/1182 – 1226)
De jove, Sant Francesc vivia amb certa lleugeresa i aspiracions cavalleresques, però entre el 1202 i el 1205 experimentà una profunda crisi espiritual: segons la tradició, una imatge crucificada li digué: «Francesc, ves i repara la meva casa». Interpretà que es tractava de l’Església i del seguiment evangèlic. A partir d’aquest moment, abandonà les riqueses paternes i començà a viure en pobresa, treball manual i pregària. Per sant Francesc la pobresa no és degradació, sinó llibertat; la natura no és objecte, sinó germana. En menys d’una generació, la seva experiència va germinar en un moviment que sacsejà l’Edat Mitjana i encara ara interpel·la pel fet de ser una encarnació radical de l’evangeli. Mort el 3 d’octubre de 1226, va ser canonitzat dos anys després. El 1979 va ser proclamat oficialment patró dels ecologistes.