Joan-Carles Mèlich

Contra els absoluts

Converses amb Ignasi Moreta

Joan-Carles Mèlich és una de les veus més singulars del pensament català d’avui per l’originalitat i el rigor de les seves anàlisis i per la forma en què les transmet. Mèlich és un filòsof, però també un escriptor: la mateixa passió a l’hora de desenvolupar una idea la desplega en exposar-la a través de la paraula. A l’hora d’expressar el seu pensament, prefereix el fragment que el sistema, l’assaig que el tractat, la prosa que la metafísica. Perquè valora l’estètica d’un text. Perquè no deslliga l’emoció del coneixement. Perquè fa filosofia en diàleg amb la tradició literària tant o més que amb la filosofia acadèmica.

Les idees, les intuïcions, les indagacions d’un pensador, tenen el seu origen en la biografia. L’obra de Mèlich publicada fins avui no conté gaire elements autoreferencials que permetin inserir les seves aportacions dins una determinada trajectòria biogràfica. Això és el que permet fer fàcilment el gènere de les converses. ¿Per què va estudiar filosofia? ¿Quins professors el van marcar? ¿D’on surt la seva recerca sobre la finitud, la seva distinció entre moral i ètica, la seva valoració sorprenentment positiva de la noció de mala consciència? ¿Com llegeix? ¿Com escriu? ¿Com imparteix docència? En definitiva, ¿en què creu i en què no? ¿Per què la seva crítica constant a la metafísica i als absoluts?

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Autor Joan-Carles Mèlich

Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) es doctor en filosofía y letras por la Universidad Autónoma de Barcelona, donde también ejerce de profesor titular de filosofía de la educación. Entre sus libros, destacan Filosofía de la finitud (Herder), La lección de Auschwitz (Herder),Ética de la compasión (Herder) y Lógica de la crueldad (Herder). Desde hace quince años se ha dedicado a elaborar una «filosofía antropológica de la finitud» en sus diversas expresiones: el cuerpo, el símbolo, el placer, la alteridad, la memoria, el deseo, la contingencia, el silencio y la muerte. En el 2015 inició, con La lectura como plegaria, la publicación de sus Fragmentos filosóficos en Fragmenta, que tienen su continuación en La prosa de la vida. En 2018 publicó Contra los absolutos, un libro de conversaciones con el editor Ignasi Moreta, en 2019 La religión del ateo, en 2022 La experiencia de la pérdida y en 2023 La condición vulnerable. También ha sido uno de los editores del libro Empalabrar el mundo. El pensamiento antropológico de Lluís Duch.

Vídeos

Ignasi Moreta presenta les últimes novetats de Fragmenta

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, comenta en aquesta entrevista amb Jesús Bastante, a Religión Digital, les últimes novetats de l’editorial en castellà: Contra los absolutos, on Joan-Carles Mèlichconversa amb l’editor (també en català), ¿Hablamos del mismo Dios?, de Raimon PanikkarPinchas Lapide (també en català), Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo, de Mardía HerreroClaves de simbología, de Jaime D. Parra, i  Ángeles o robots, de Jordi Pigem.