Després del traspàs de Raimon Panikkar, el volum Pluralisme i interculturalitat ha arribat a totes les llibreries. L’obra aposta per la superació de l’etnocentrisme a partir de la constatació que no hi ha ni pot haver-hi una única perspectiva humana universal. El concepte d’interculturalitat en Panikkar va molt més enllà de la mera tolerància, d’un relativisme banal o d’un multiculturalisme fàcil.

El volum Pluralisme i interculturalitat s’obre amb aquesta declaració de Panikkar: «El tema d’aquest volum és d’una gran importància i actualitat, perquè la societat d’avui és molt més diversa que la dels segles anteriors. Tant l’espai com el temps han estat relativitzats per la ciència i la tecnologia, i la trobada entre pobles i tradicions es fa cada vegada més intensa, cosa que genera xocs de civilitzacions i problemes de convivència.»

Raimon Panikkar considera que no hi ha —ni pot haver-hi— una única perspectiva humana amb validesa universal, perquè «hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals. És a dir: tothom menja, és actiu i descansa, però el sentit que es dóna a l’aliment, a la feina i al repòs és molt diferent segons les cultures.» I és que tota cultura humana representa, d’una manera peculiar i limitada, la possible gamma sencera de l’experiència humana en determinades condicions concretes. «La persona pluralista fa falsos tots els absolutismes, tots els fanatismes i tots els reduccionismes.»

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta i professor d’Humanitats a la UPF, valora d’aquesta manera l’aportació de Panikkar en el volum Pluralisme i interculturalitat: «Quan els conceptes es banalitzen, ens convé més que mai anar a les fonts. Les idees de pluralisme i interculturalitat avui són moneda corrent, però això no vol dir que les utilitzem amb rigor ni que en traiem les conseqüències que se’n deriven. Panikkar insisteix que pluralisme no és relativisme, i interculturalitat no és multiculturalisme. En aquest sentit, val la pena llegir l’obra de Panikkar, perquè es va enfrontar a aquests conceptes quan no eren populars i va contribuir com ningú a dotar-los de sentit. La interculturalitat panikkariana no és una mera juxtaposició de cultures, on tot val i on ens fixem en la part més epidèrmica de cada tradició, sinó que és la constatació que la nostra cultura no és l’única ni és millor; que no hi ha pròpiament univers, sinó plurivers; que no podem pensar que el nostre món és el món.»

Pluralisme i interculturalitat és el tercer volum (en ordre de publicació) de l’Opera Omnia Raimon Panikkar, un projecte de llarg abast que aplegarà tots els llibres i molts dels articles de Raimon Panikkar. És un projecte internacional liderat per l’edició italiana (Jaca Book) i seguit per la catalana (Fragmenta). Després vindran l’edició francesa (Cerf) i l’anglesa (una coedició indioamericana).

Fins ara han aparegut els volums Mística, plenitud de Vida i Mite, símbol, culte. Després de Pluralisme i interculturalitat apareixerà Visió trinitària i cosmoteàndrica: Déu, Home, Cosmos (al desembre del 2010) i Religió i religions (al juny del 2011). El projecte constarà en total de 18 volums, que apareixen amb una freqüència de dos per any. La previsió és enllestir el programa al desembre del 2017. Panikkar va ser a temps de dissenyar completament (amb l’ajut de la seva col·laboradora Milena Carrara Pavan, curadora de l’edició) la seva Opera Omnia, decidint exactament quins textos s’hi inclourien i com s’ordenarien. La coordinació de l’edició catalana dels tres primers volums ha anat a càrrec de Jordi Pigem, que es va doctorar amb una tesi sobre el concepte d’interdependència, pluralisme i interculturalitat en Raimon Panikkar. Un equip de traductors coordinat per Pigem s’ha responsabilitzat de la traducció dels textos al català, incorporant-hi les últimes modificacions de Panikkar.