Avui dimecres 7 de desembre arriba a les llibreries Els portaveus de Déu, d’Antoni Batista, en el qual, a través de la crònica, de l’assaig i del «periodisme de la vivència», s’endinsa en els Evangelis i en proposa una interpretació innovadora, agosarada i suggeridora des de l’òptica de la teoria de la comunicació. Al gener del 2023 en sortirà l’edició en castellà.

Batista defensa, a Els portaveus de Déu, que la propagació del missatge cristià és una de les campanyes de màrqueting més notables de la història de la humanitat. Així que, si la voluntat de Jesús de Natzaret era eminentment comunicativa, i si els apòstols, posant per escrit el seu missatge, n’amplien l’abast receptiu —el share mediàtic—, tot apunta que els recursos de la moderna ciència de la comunicació ens poden ajudar a posar llum a un dels episodis iniciàtics més espectaculars de la cultura occidental. 

Amb les eines de la semiòtica, de l’anàlisi del discurs i de la teoria del periodisme, Antoni Batista, a Els portaveus de Déu, s’acosta als textos bíblics i ens convida a reflexionar, amb gosadia i dinamisme, sobre la relació entre els profetes i els evangelistes (el cos redaccional d’un gran mitjà de comunicació) i la veu que els esperona en la transmissió del missatge (Déu, l’Editor).

«Fer periodisme del passat» és, segons el mateix Antoni Batista, un dels objectius del llibre. «Ha sigut el mateix periodisme el que m’ha suggerit que calia desafiar fins i tot el seu dogma més petri, el de la veneració de la notícia, del que és nou.»

Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952) és doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB, periodista, músic i professor universitari. Redactor del Diari de Barcelona (1976-1980), del diari Avui (1983-1989) i de La Vanguardia (1989-2004). Professor de Teoria de la Comunicació a la UAB i de Periodisme Cultural i Periodisme en Situacions de Conflicte a la URV. Ha publicat trenta llibres sobre el conflicte basc, del qual se’l considera un expert, sobre la història de l’antifranquisme i sobre musicologia. Els seus últims títols són La sinfonía de la libertad. Música y política (2018), ETA i nosaltres (2020) i Memòria de la resistència antifranquista (2021). Ha rebut els premis de periodisme Avui (Festa literària de Santa Llúcia, 1995), Ramon Barnils (Premis Octubre, 2001) i Irla d’Assaig (2011), així com la menció especial del premi Ferran Soldevila (2021). Col·labora regularment al diari Ara, al Diari de Tarragona i a la revista Sàpiens.