Ahir va morir a Sabadell, a l’edat de noranta-un anys, el pensador i traductor Pere Lluís Font. Pere Lluís Font (Pujalt, 1934), guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2025, ha estat una figura fonamental per a la renovació del pensament català dels últims cinquanta anys.

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, ha estat professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona més de tres dècades. Al costat de la seva tasca docent, destaca la seva feina com a gestor cultural; per exemple, com a director de la cèlebre col·lecció Textos Filosòfics de Laie i Edicions 62. En la seva aposta pel diàleg entre cristianisme i cultura, va ser vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall durant vint-i-set anys.

Pere Lluís Font va traduir al català el Discurs del mètode de René Descartes i va encarregar-se de l’edició catalana, amb introduccions i notes, d’obres de Michel de Montaigne, Baruch Spinoza i Immanuel Kant. Va traduir i editar Pensaments i opuscles (Adesiara, 2022) i Provincianes (Adesiara, 2024) de Blaise Pascal. Entre les seves últimes publicacions hi trobem Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme (Cruïlla, 2016) i Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d’ultratomba (Arpa, 2016).

A Fragmenta va publicar Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (2017, 2020 en castellà) i la traducció al català dels Poemes essencials de Joan de la Creu (2025). En paraules de l’editor Ignasi Moreta: “Pere Lluís Font ha sigut un treballador incansable al servei de la cultura i el país. No li agrairem mai prou el que ha fet per afavorir la lectura de filosofia en llengua catalana. També és un referent en el camp de la filosofia de la religió, que distingia amb molta precisió de la teologia. Tot i que li agradava recordar que va ser un dels primers laics a llicenciar-se en teologia, va explicar molt bé la diferència entre el discurs teològic (confessional, construït a partir d’una experiència de fe) i el discurs de la filosofia de la religió (aconfessional i, per tant, construït al marge de les creences), que és el que va conrear a fons. N’és un exponent el primer llibre que li vam publicar, Filosofia de la religió (2017). Però la relació amb ell es va iniciar més de deu anys abans: quan vam fundar Fragmenta l’any 2007 ens va assessorar amb una gran generositat. Pere Lluís Font era tan autoexigent que només publicava allò de què estava ben convençut. Per això va tenir la seva traducció dels Poemes essencials de Joan de la Creu en un calaix durant trenta anys. Quan finalment li va semblar publicable, me la va fer arribar. Va ser un autèntic goig publicar l’any 2025 aquesta acuradíssima versió catalana del gran místic castellà. La concessió a Pere Lluís Font, molt poc després, del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va ser un reconeixement a una tasca immensa a favor de la llengua catalana, tant en termes teòrics («Tot professor de filosofia és un professor de llengua», una frase per emmarcar) com pràctics (les seves traduccions i edicions són modèliques literàriament).”

Pere Lluís Font Filosofia de la religió Sis assaigs i una nota La filosofia de la religió és una disciplina filosòfica relativament jove i pràcticament sense tradició acadèmica a casa nostra, que fa un tractament no religiós de la religió. No religiós no vol pas dir ‘antireligiós’: vol dir simplement ‘aconfessional’. La filosofia de la religió no és ni religiosa ni antireligiosa. No pretén ni defensar ni atacar la religió, sinó pensar-la. La teologia pressuposa la fe, mentre que la filosofia de la religió no parteix d’aquest pressupòsit (ni del pressupòsit contrari). Així com la teologia parla de Déu, la filosofia de la religió parla de la religió: el seu objectiu no és religiós, sinó que es proposa entendre la religió fent-ne un tractament racional i autònom. El seu pressupòsit bàsic és que la religió constitueix un fet històric i cultural que pot ser objecte d’anàlisi racional, científica i filosòfica, com qualsevol altre àmbit de la cultura. Aquests assaigs de filosofia de la religió de Pere Lluís Font pretenen contribuir a la normalització universitària dels estudis sobre un àmbit cultural tan important com són les religions. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Col·lecció: Assaig Volum: 43 Núm. de pàgines: 224 Primera edició: 06/2017 ISBN: 978-84-15518-74-7 Enquadernació: rústica, 13 x 21 cm També disponible en castellà

Joan de la Creu Poemes essencials El nucli d’aquest llibre és la traducció catalana dels tres poemes místics de Joan de la Creu: el «Càntic espiritual», «Nit obscura» i «Flama d’amor viva». Són textos susceptibles també d’una lectura laica. Pere Lluís Font en dona una traducció literàriament molt acurada; respectant el ritme i la rima de l’original, busca que el text traduït faci en el lector un efecte semblant al del text original: que digui quasi el mateix i que soni quasi igual. És a dir: que pugui suportar l’acarament amb l’original. Tota traducció és una interpretació, una proposta de lectura. En aquest cas, la traducció facilita la comprensió del text original, al mateix temps que permet anostrar una obra de valor universal tot integrant-la al nostre univers lingüístic. L’edició, bilingüe, es completa amb una utilíssima introducció, amb notes aclaridores i amb un conjunt d’annexos que ens donen accés a altres aspectes de l’aportació de Joan de la Creu al patrimoni literari, artístic i espiritual de la humanitat.   Amb el suport de

Col·lecció: Sagrats i Clàssics Volum: 13 Núm. de pàgines: 160 Primera edició: 02/2025 ISBN: 979-13-87548-03-2 Enquadernació: Rústica, 13 x 21 cm