Aquesta setmana arriba a totes les llibreries del país l’obra que més bé condensa la visió que Simone Weil (1909-1943) té del fet religiós: Carta a un religiós. En aquesta carta de cent quaranta pàgines, traduïda per primera vegada al català per Pau Matheu Ribera, l’autora exposa les afinitats però també les desavinences amb el doctrina catòlica i la història de l’Església. Ho fa sense estalviar-se cap crítica i avançant-se vint anys a l’obertura interreligiosa del Concili Vaticà, que adoptarà algunes de les seves propostes.

Escrita el 1942, en la plenitud intel·lectual de l’autora, Weil hi parla de mitologia grega, de les tradicions egípcies o hindús, d’Heràclit, de Plató o dels estoics. I, recollint aquells plantejaments filosòfics i espirituals que guarden relació amb el Crist, traça un camí de saviesa que serà també la base de la seva militància política. «Savieses de tots els temps, de tots els pobles», com en diu Rosa Rius Gatell a l’epíleg de l’obra.

Després de La gravetat i la gràcia, l’assaig crucial de la pròpia autora, i de Simone Weil: el silenci de Déu, la biografia que va fer-ne Josep Otón, Fragmenta torna a apostar per aquesta pensadora inclassificable i inspiradora de desenes de generacions.

Simone Weil

Carta a un religiós

Estava cercant. Simone Weil cercava respostes sense témer incomodar. D’estirp jueva i formació agnòstica, havia començat una sèrie d’indagacions religioses que se sumaven a les experiències místiques de què va deixar constància en alguns dels seus escrits. Semblava que tot plegat podia conduir-la a abraçar el catolicisme. I en canvi, no. La majoria de les tesis que segons ella li impedien d’abraçar-lo provenien de la pretensió de l’Església d’imposar-se com l’única religió veritable. Es resistia a acceptar la institució.

Simone Weil coneix el dominic Marie-Alain Couturier al setembre de 1942, quan es troba exiliada a Nova York. Entre setembre i octubre li escriu la present Carta a un reli­giós, en què exposa les idees que la separen de l’Església catòlica i que, després de la seva recerca de la veritat, no pot refusar. El text va ser publicat per primer cop el 1951 en una col·lecció de Gallimard dirigida per Albert Camus.
Col·lecció: Assaig
Volum: 110
Núm. de pàgines: 144
Primera edició: 09/2026
ISBN: 979-13-87548-33-9
Enquadernació: Rústica, 11 x 18 cm