Hartmut Rosa, el sociòleg alemany i autor de l’assaig A la democràcia li cal la religió urgentment, ha presentat les seves tesis sobre la ressonància en un seminari amb els membres del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya i amb altres investigadors del fet religiós del país.

Ho ha fet en una sessió que portava per nom Democràcia i religió: necessitats i reptes, organitzada per la Direcció General d’Afers Religiosos, en la qual també han participat pensadors com Daniel Gamper, Jordi Graupera, Oriol Quintana, Maria del Mar Giera o els especialistes en Simone Weil Rosa Rius i Josep Otón. Hartmut Rosa ha visitat Catalunya convidat pel Caixafòrum, on ha mantingut un diàleg amb Alexandra Laudo sobre l’acceleració dels nostres temps.

El sociòleg ha començat el seminari fent un diagnòstic del present: vivim en una època determinada per una economia que ha de créixer constantment per no retrocedir. Sobreviure en aquest context d’optimització obligatòria només és possible amb una actitud agressiva respecte la natura, els altres i nosaltres mateixos. Les religions poden crear espais, temps i actituds per trencar aquest funcionament i reconstruir les democràcies, que requereixen d’una altra manera d’habitar el món, d’una receptivitat que la saviesa de les tradicions espirituals faria possible.

“Estem constantment en mode d’agressivitat perquè encara he de resoldre això, he de comprar allò, vull tenir això, vull experimentar allò, i així successivament. He de disposar de coses, dominar-les, controlar-les, desfer-me’n. I la qüestió és: ¿es pot experimentar, viure, imaginar una altra manera de relacionar-se amb el món?'”, es pregunta Rosa. I contesta que sí, que les religions disposen d’elements per recordar-nos que és possible tenir una relació amb el món que no passi pel creixement i per posar coses a la nostra disposició.

Llegeix les cròniques de l’acte aquí:

Hartmut Rosa a Barcelona: “La religió té un poder que s’ha d’utilitzar per bastir la democràcia”, per Pau Maria Durán.

Hartmut Rosa, sobre Ceuta: «Només podem entendre l’altre si ens obrim a ell», per Xavier Pete.