Sota la supervisió de les catedràtiques Victoria Cirlot i Blanca Garí, que n’han tingut cura, Fragmenta acaba de publicar El monestir interior, un recull de quatre estudis i una introducció sobre la relació entre el monestir com a lloc i l’espai interior, a partir de recerques històriques i anàlisis filosòfiques, literàries i artístiques. A banda de les dues citades, completen el llibre les aportacions de Caroline Bruzelius, Marco RaininiMaría Tausiet.

“El lloc que no és lloc («locus qui est non locus»), com anomenava sant Agustí l’espai de la interioritat, reclama delimitació, contorn, forma, materials; en definitiva, exigeix visibilitat”, escriu Victoria Cirlot a l’inici del seu capítol. Aquesta interioritat “busca les seves correspondències en les arquitectures existents o fins i tot aspira a ser construït”, segueix. Per la seva banda, Blanca Garí defineix monestir interior a la introducció com “una sèrie d’espais i de pràctiques que van molt més enllà d’una idea unívoca i que insinuen, ben al contrari, un univers ric de ressonàncies, connotacions i significats. Un univers que bascula entre el lloc i la persona”, afirma.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, celebra “haver aplegat en un volum les aportacions de les II Jornades d’estudis sobre espiritualitat i monacat a l’edat mitjana, amb el nom de Cura Sui, celebrades al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, a Barcelona, el 2015, i poder-les traslladar a un públic general no especialitzat. Forma part de la vocació de Fragmenta crear llaços entre el món acadèmic i el públic lector culte, i aquest llibre respon clarament a aquesta finalitat.”

Els autors dels textos

Victoria Cirlot (Barcelona, 1955) és catedràtica de filologia romànica a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura cavalleresca i la mística a l’edat mitjana i en estudis comparats de l’edat mitjana i el segle xx.

Blanca Garí (Barcelona, 1956) és catedràtica d’història medieval a la Universitat de Barcelona. El seu camp d’investigació principal gira entorn de l’espiritualitat medieval, sobretot en l’àmbit de la religiositat femenina.

Caroline Bruzelius (Estocolm, 1949) és professora d’art, història de l’art i estudis visuals a la Universitat de Duke (EUA). Especialista en arquitectura, escultura i urbanisme a l’edat mitjana, actualment investiga també en el camp de les tecnologies de visualització digital de l’art i l’arquitectura.

Marco Rainini (Trezzo sull’Adda, 1967) és investigador a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor (Milà) i doctor en teologia i en història del cristianisme i de les Esglésies. És sacerdot dominic. Forma part del consell científic de diverses revistes especialitzades.

María Tausiet (Saragossa, 1963) és professora i investigadora independent. Ha centrat la seva investigació en l’àmbit de les creences religioses, especialment entorn de la màgia i la possessió demoníaca. Actualment estudia la noció d’immortalitat i les representacions fabuloses del més-enllà.