El filòsof Joan-Carles Mèlich, l’escriptor Juan Francisco Ferré i la filòsofa María Santana van parlar sobre transgressió i moral en l’obra de Sade en dues converses moderades per la filòsofa Laura Llevadot i l’assagista Eloy Fernández Porta. Serà a la a primera sessió del cicle «Llegir a Sade avui», que explora el llegat de l’escriptor francès en el pensament contemporani a partir de dos conceptes claus que en travessen l’obra. L’activitat va celebrar-se el dilluns 12 de juny a partir de les 18 h a l’Espai Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, C. Montalegre, 5, Barcelona).

18.00-19.15 | Transgressió
Amb Juan Francisco Ferré, María Santana i Eloy Fernández Porta

Qüestionar les normes sobre el gènere, la llibertat o el mal va portar Sade a la presó i a l’ostracisme social al llarg de tota la vida. Però, al cap d’un segle, el filòsof es va convertir en font d’inspiració per a diverses veus que volien capgirar l’statu quo. L’escriptor Juan Francisco Ferré i la filòsofa María Santana parlen sobre la pulsió transgressora en l’obra de Sade, en una conversa moderada per l’assagista Eloy Fernández Porta.

19.15 – 20.30 | Moral
Amb Joan-Carles Mèlich i Laura Llevadot

La qüestió de la moral, i el paper que té a l’hora de decidir el que es considera socialment acceptable, va ser un dels temes centrals de l’obra de Sade. Per explorar els límits de la moral a la seva època, determinada per la llei i la religió, l’autor va desplegar un imaginari de la crueltat basat en les pulsions humanes més extremes. En aquesta conferència, el filòsof Joan-Carles Mèlich parla sobre la relació entre crueltat i moral en l’obra de Sade amb la filòsofa Laura Llevadot.

L’acte va ser presentat per Antonio Monegal.

MÈLICH, AUTOR DE FRAGMENTA

Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Entre els seus llibres, destaquen Filosofía de la finitud (Herder), La lliçó d’Auschwitz (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). Des de fa quinze anys s’ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l’alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort. L’any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària, la publicació dels seus Fragments filosòfics a Fragmenta, que tenen la seva continuació en La prosa de la vida. El 2018 va publicar Contra els absoluts, un llibre de converses amb l’editor Ignasi Moreta, i el 2019 La religió de l’ateu, el 2022 La experiencia de la pérdida i el 2023 La condición vulnerable. També ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta). A Fragmenta també dirigeix la col·lecció Biblioteca de Pensament Contemporani des de la seva creació, el 2021.