La dona de sant Pere i altres oblits de l’Església

«Per la sogra» reconec que Pere estava casat, afirma Tertul·lià. «¡L’abandonà amb la xarxa i la barqueta!» —comenta sant Jeroni, com si ho hagués vist.
¿Abandonà sant Pere la seva dona o ella l’acompanyà fidelment en els seus viatges apostòlics? ¿És possible justificar enfront del protestantisme la successió apostòlica del papa i dels bisbes? ¿Com s’explica que els papes dels darrers decennis no hagin fet ús del do de la infal·libilitat papal? ¿Quin fonament teològic tenen les conferències episcopals, les nunciatures i els col·legis cardenalicis? ¿Quins arguments ofereix el Nou Testament en favor d’un sacerdoci femení? ¿Quina evolució es pot constatar en la vida de l’Església entorn del nomenament de bisbes, el sagrament de la penitència i la canonització de sants?
En aquest àgil assaig de teologia crítica Valentí Fàbrega reexamina algunes qüestions actualment debatudes a la llum del Nou Testament i de la mateixa tradició de l’Església. És un replantejament amb esperit de diàleg sincer que no defuig la relativització de criteris considerats intangibles ni la formulació d’objeccions contra pràctiques de govern eclesiàstic unilaterals, arbitràries o opressives.