Valentí Fàbrega Escatllar

La dona de sant Pere i altres oblits de l’Església

«Per la sogra» reconec que Pere estava casat, afirma Tertul·lià. «¡L’abandonà amb la xarxa i la barqueta!» —comenta sant Jeroni, com si ho hagués vist.
¿Abandonà sant Pere la seva dona o ella l’acompanyà fidelment en els seus viatges apostòlics? ¿És possible justificar enfront del protestantisme la successió apostòlica del papa i dels bisbes? ¿Com s’explica que els papes dels darrers decennis no hagin fet ús del do de la infal·libilitat papal? ¿Quin fonament teològic tenen les conferències episcopals, les nunciatures i els col·legis cardenalicis? ¿Quins arguments ofereix el Nou Testament en favor d’un sacerdoci femení? ¿Quina evolució es pot constatar en la vida de l’Església entorn del nomenament de bisbes, el sagrament de la penitència i la canonització de sants?
En aquest àgil assaig de teologia crítica Valentí Fàbrega reexamina algunes qüestions actualment debatudes a la llum del Nou Testament i de la mateixa tradició de l’Església. És un replantejament amb esperit de diàleg sincer que no defuig la relativització de criteris considerats intangibles ni la formulació d’objeccions contra pràctiques de govern eclesiàstic unilaterals, arbitràries o opressives.

Fotografia Valentí Fàbrega CV
Autor Valentí Fàbrega Escatllar

Fàbrega Escatllar, Valentí (Barcelona, 1931) és filòleg i teòleg. En la seva etapa com a jesuïta rebé la formació habitual en humanitats, filosofia i teologia, i completà aquesta última carrera amb estudis bíblics a la Facultat de Teologia Protestant de Heidelberg i amb el doctorat a la Universitat Catòlica d’Innsbruck (1969).
Després d’una breu docència a la Facultat de Teologia dels jesuïtes a Sant Cugat del Vallès, va deixar la Companyia de Jesús i es traslladà a Colònia (Alemanya), on va acabar els estudis de filologia clàssica (llatí). Nacionalitzat a Alemanya i casat amb Inga Weyer —catedràtica d’institut i membre sinodal de l’Església Evangèlica Renana—, ha exercit de catedràtic d’institut —de llatí i religió catòlica— durant més de vint anys.
Ha publicat La herejía vaticana (1996); Veles e vents. El conflicte eròtic a la poesia d’Ausiàs March (1998); dues edicions de Consolació de la filosofia de Boeci (1989 i 2002); alguns articles d’investigació sobre literatura catalana medieval (Ausiàs March, Francesc Alegre, Decameró català, Roís de Corella); i, en alemany, alguns estudis patrològics.