Ahir dijous dia 22 de març al vespre va presentar-se el llibre Diari de Teòfil (Fragmenta, 2011) a càrrec del seu autor, el biblista Josep Rius-Camps, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya al Casal de la Parròquia de Sta. Magdalena d’Esplugues de Llobregat en un acte convocat per l’Aula de Teologia d’Esplugues.

Josep Rius-Camps va reconèixer que, amb Diari de Teòfil “he fet jugar la part afectiva, sense abusar”, una part important també per persones com ell, que es dediquen a la recerca. “Si no tens la sensibilitat d’un poeta més val que no et posis a investigar”, va dir. El biblista va explicar la gènesi d’aquest text, que prové dels seus estudis sobre l’Evangeli de Lluc i els fets dels Apòstols, especialment centrats en les aportacions del Còdex Beza. Aquest text “prové de l’antiga evangelització de les Gàl.lies al s.II, on creien que hi havia gent ‘erma’ religiosament” i “fou salvat a Lió pel setge dels hugonots a la catedral gràcies a l’estudiós calvinista que li donà el seu nom”.

El professor Rius-Camps, conscient de les polèmiques sobre les seves hipòstesis bíbliques després dels estudis realitzats juntament amb Jenny Read-Heimerdinger, confia amb els nous moviments de biblistes. “hi ha un moviment crític de biblistes als Estats Units que demanen estudiar directament manuscrits i que pot anar molt bé”. Com a docent, Rius-Camps“si tens bons alumnes et fan pensara preparació d’un individu és llarga i constant”. L’acte fou presentat per Anna Rubio, membre de l’entitat convocant.

Diari de Teòfil és una novel·la mitjançant la qual Josep Rius-Camps dóna forma narrativa a les investigacions sobre l’autoria, el destinatari i el gènere literari de l’obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) exposades a Demostració a Teòfil (Fragmenta, 2009). D’aquesta manera, assoleix plena credibilitat la hipòtesi segons la qual els dos textos neotestamentaris de Lluc són una sola obra en dues parts, redactades pel rabí jueu Lluc a petició de l’«excel·lentíssim Teòfil», que li havia demanat un informe sobre la messianitat de Jesús. L’ús del Còdex Beza —el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols— com a base del relat contribueix al rigor amb què es mostra la figura de Jesús de Natzaret i el desplegament de les primeres comunitats eclesials.