Marie Balmary L'origen diví
Déu no ha creat l'home
Traducció d'Andreu Trilla
«Nosaltres, els no religiosos, que procedim normalment de la ciència i de diversos medis i moviments ben allunyats de les Esglésies, entrem en aquells textos amb interès i respecte. Desconfiant dels seus traductors i comentaristes, confiem en la seva mateixa lletra, convençuts que diuen molt més sobre l’home que parla que les teories científiques o les doctrines polítiques que abans havíem donat per bones.»
Ni teòloga ni exegeta, la psicoanalista Marie Balmary ens proposa una nova lectura dels relats bíblics. La fidelitat estricta a la lletra, recuperant el que els segles han deformat, ens permetrà descobrir en la Bíblia l’adveniment del subjecte. El déu bíblic, que no exigeix submissió ni seguiment, es fa compatible amb l’afirmació del JO: l’ésser humà no és objecte sinó subjecte.
En aquesta obra, Balmary no dubta a polemitzar hàbilment amb Darwin, Freud i Lacan, al mateix temps que qüestiona dos mil anys de tradició exegètica.
Autora
)
Marie Balmary exerceix la psicoanàlisi a París. En acabar la carrera de psicologia, als anys setanta, presenta una tesi sobre els fonaments de la psicoanàlisi en què defensa una relectura del mite d’Èdip i una manera diferent d’escoltar els pacients. Refusada per la Sorbona, Balmary la publica com a llibre (L’homme aux statues. Freud et la faute cachée du père, 1979). Després s’interessa pels orígens de la paraula i s’orienta cap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment la Bíblia. Posa en pràctica un mètode de lectura i interpretació en grup dels textos en la seva llengua original —hebreu i grec—, de manera semblant al que permet fer la psicoanàlisi. Exposa aquestes recerques en tres obres: Le sacrifice interdit. Freud et la Bible (1986), La divine origine. Dieu n’a pas créé l’homme(1993), i Abel ou la traversée de l’Eden (1999).
En el seu darrer llibre, Le moine et la psychanalyste (2005), explica la seva trobada i amistat amb el monjo Marc-François, germà del psicoanalista Jacques Lacan, mitjançant una ficció dialogada. L’obra de Balmary gaudeix d’una gran difusió a França, i ha estat traduïda a l’anglès, el portuguès, el neerlandès, l’italià, el grec i el japonès. Amb la traducció d’El monjo i la psicoanalista Fragmenta va introduir l’obra de Balmary en l’àmbit hispànic.
)
)
)
)
)
