Raimon Panikkar (Barcelona, 1918) és, en paraules del filòsof Josep M. Terricabras, «el pensador català viu més reconegut internacionalment». Doctor en filosofia, en ciències i en teologia, el seu pensament al voltant del diàleg interreligiós i intercultural, desplegat en més de cinquanta llibres i més de mil dos-cents articles, ha merescut la celebració de congressos monogràfics i ha estat estudiat per una trentena de tesis doctorals i de llicenciatura. Recentment, l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat la primera tesi doctoral sobre Raimon Panikkar escrita en català; es tracta d’una obra de Jordi Pigem, que actualment és també el responsable de la unificació de criteris de traducció en català de l’obra completa de Panikkar.

Professor en diverses universitats d’Europa, l’Índia i els Estats Units, el 1946 Panikkar és ordenat sacerdot catòlic. Trepitja l’Índia per primer cop el 1954: «Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno buddhista, sense haver deixat de ser cristià.» Entre 1964 i 1971 reparteix el seu temps entre Varanasi, Roma i la Universitat de Harvard. Des de 1971 és catedràtic —actualment emèrit— del Departament d’Estudis Religiosos de la Universitat de Califòrnia. Des de 1987 viu a Tavertet, on ha impulsat la fundació Vivarium, Centre d’Estudis Interculturals.

L’obra de Raimon Panikkar és molt extensa, i només parcialment ha estat publicada en llengua catalana. Panikkar escriu en sis idiomes: català, castellà, anglès, francès, italià i alemany. Cada cop que una obra seva és traduïda a alguna d’aquestes llengües, Panikkar en revisa a fons la traducció, cosa que fa que la darrera versió revisada de cadascun dels seus llibres pugui ser en qualsevol d’aquestes llengües. Això explica que les edicions catalanes i castellanes existents de la seva obra no sempre siguin l’edició definitiva. L’Opera Omnia constitueix per a Raimon Panikkar la gran oportunitat per clarificar i reordenar tots els seus escrits i deixar-ne un text definitiu. L’any 1987 Panikkar s’establí definitivament a Catalunya, i amb l’Opera Omnia en català desitja fer, amb el seu llegat escrit, el seu particular homenatge a Catalunya.

Ignasi Moreta, codirector de Fragmenta Editorial, valora d’aquesta manera l’edició de l’Opera Omnia: «Fragmenta va néixer amb la vocació de fer un servei a la cultura i a les religions des d’una perspectiva oberta, rigorosa i independent. L’obra de Panikkar encaixa perfectament amb els nostres objectius. Al maig del 2006, exactament un any abans de l’arribada dels primers llibres de Fragmenta a les llibreries, Inês Castel-Branco i jo mateix vam visitar Panikkar a Tavertet i li vam explicar el projecte. El nom que finalment vam donar a l’editorial prové de l’expressió llatina Colligite fragmenta (‘Recolliu els fragments’), que vam trobar emprada com a títol de la primera part de l’obra panikkariana La intuición cosmoteándrica. Panikkar és un autor que ha escrit molt i en moltes llengües, i valia la pena que ens deixés un llegat ordenat, fixat i segur. La distribució dels materials per temes i no segons la cronologia facilitarà enormement que els diversos volums arribin a públics ben diversos, d’acord amb la gran diversitat de temàtiques tractades per l’autor

El Grup 62 és el grup editorial català que té actualment més obres de Panikkar al seu catàleg. Empúries, Proa i Edicions 62 han publicat nou obres de Panikkar: La Trinitat, Benaurada senzillesa, Invitació a la saviesa, La nova innocència, Les icones del misteri, L’esperit de la política, El diàleg indispensable, Pau i interculturalitat, El matí amb Raimon Panikkar. Entre aquestes obres, cal destacar la gran difusió que han tingut Invitació a la saviesa, La nova innocència i, més recentment, El matí amb Raimon Panikkar, escrit en col·laboració amb Antoni Bassas. Mitjançant l’oportuna cessió de drets del Grup 62 a Fragmenta, les traduccions catalanes d’aquestes obres s’integraran en l’Opera Omnia, en què s’hi incorporaran les correccions fetes en versions posteriors en altres llengües. D’altra banda, en el catàleg de Fragmenta hi ha també una petita obra panikkariana, publicada al gener del 2008: Iniciació als Veda, fruit de la dedicació de deu anys de la seva vida a una magna antologia i estudi de les escriptures vèdiques.

Bernat Puigtobella, editor del Grup 62, celebra que Raimon Panikkar hagi arribat als noranta anys amb la lucidesa i la vitalitat que demostra: «Panikkar és un home d’una fibra extraordinària, que ha superat en els últims anys tots els pronòstics més pessimistes dels metges i continua treballant infatigablement, probablement perquè no té només una cobertura mèdica sinó també una assegurança vèdica. Panikkar ha tingut la gosadia, la ingenuïtat o la innocència de parlar de Déu amb uns termes nous. Ha fet entendre millor que ningú que l’experiència de Déu és una experiència humana. Panikkar ha argumentat millor que ningú que l’experiència de Déu no pot ser monopolitzada per cap religió ni per cap sistema de pensament. L’experiència de Déu, en tant que experiència última, no és només una experiència possible, sinó també necessària per a tot ésser humà que arribi a la consciència de la seva pròpia identitat. L’ésser humà arriba a ser plenament humà, sosté Panikkar, quan fa l’experiència del seu últim fonament, del que realment és