La definició d’art religiós, o espiritual, la direcció que pren, el lloc en el qual hi ocupa l’artista o si ha d’estar lligat necessàriament a una tradició concreta són les qüestions que es planteja el número d’hivern de la revista Dialogal, que ja està a la venda.

Dialogal, que arriba al número 86, es pregunta en aquesta edició sobre el paper de l’art en el marc de les tradicions de saviesa i per què és important avui. Alhora, s’acosta a la mirada que les diverses tradicions religioses tenen sobre el seu patrimoni artístic. La revista conté un diàleg entre l’escultor Oriol Texidor i la poetessa Laia Llobera sobre el paper de l’artista a l’hora d’expressar el més essencial de l’ésser humà. 

El número, que arrenca amb una reflexió de la seva directora, Clara Fons Duocastella, sobre el llenguatge que ens permet parlar de l’inefable, inclou seccions de Jesús G. Pastor sobre el caràcter diví dels detalls, Dani Font sobre el patrimoni catòlic, Irene Llop-Jordana sobre el patrimoni jueu, Núria Romay sobre Ababacar Thiakh i la poesia sufí, David Gracia sobre Michelangelo o David Casals sobre el Crist de Dalí. També hi llegim entrevistes a Pau Nubiola sobre artivisme, María Eugenia Manrique sobre el taoisme, Marta Matarín sobre el silenci o al músic Joan Vives.

Per la seva banda, Joan-Andreu Rocha reivindica el valor de la producció cinematogràfica de cada indret concret. Jordi Urpí explica celebració persa de l’any nou i Josep Barcons posa en relació els conceptes d’art, espiritualitat i pedagogia en el context cultural i educatiu actual. 

També completen la revista els articulistes habituals com Maria Callís, que explica que la llibertat expressiva no deixa d’estar vinculada a un lloc. O Anna Punsoda i Ignasi Moreta ens endinsen al món i al pensament de Simone Weil i de Blanca Llum Vidal, respectivament. Xavier Melloni parla de la noció d’art sagrat. També s’hi inclou un text d’Amador Vega extret de llibre Tentativas sobre el vacío (Fragmenta, 2022).