Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) és poeta, editora i treballadora social. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u, Amor a la brega, La princesa sou Vós i Llegir petit i escriure sobre literatura i amor. Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor, de Marguerite Duras, i de la mateixa autora ha traduït Escriure en solitari. Ha editat, entre altres obres, la poesia d’Àngel Guimerà, les cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català, i ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna i a Santiago de Xile. Darrerament puja a l’escenari amb la clàssica i el postrock de Los Sara Fontán.

A Fragmenta ha publicat l’assaig No cometràs aduteri a la sèrie «Deu Manaments».