Blanca Llum Vidal

No cometràs adulteri

L’adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d’un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per explorar l’impacte dels cossos en contacte (que sempre hem llegit per contrast amb dues ànimes que es troben). Amb un estil poètic i abassegador, Vidal reinterpreta els versos polítics de Brossa, la sorprenent història de la poeta Marina Tsvetàieva i les narratives dissidents de Víctor Català. Un text subversiu que explora les conseqüències polítiques i socials d’entregar-se al sexe més enllà del matrimoni.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Autora Blanca Llum Vidal

Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) és poeta, editora i treballadora social. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u, Amor a la brega, La princesa sou Vós i Llegir petit i escriure sobre literatura i amor. Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor, de Marguerite Duras, i de la mateixa autora ha traduït Escriure en solitari. Ha editat, entre altres obres, la poesia d’Àngel Guimerà, les cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català, i ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna i a Santiago de Xile. Darrerament puja a l’escenari amb la clàssica i el postrock de Los Sara Fontán.

A Fragmenta ha publicat l’assaig No cometràs aduteri a la sèrie «Deu Manaments».