-
Hal·lāg Dīwān
Edició, traducció i cal·ligrafia àrab de Halil Bárcena
Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, missioner errant per terres de l’Orient, savi inspirat i poeta de la unió mística i l’amor diví, Husayn ibn Mansūr al-Hal·lāg (858-922) és cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, que presentem en aquest volum en traducció catalana directa de l’original àrab. Aquesta edició incorpora el text àrab cal·ligrafiat pel mateix traductor, i presenta la poesia hal·lāgiana amb una nova ordenació temàtica que en facilita la lectura.
-
Lluc Demostració a Teòfil
Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza
Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger
Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de gènere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegida unitàriament com el que és: un informe —una demostració— sobre la messianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu i adreçat a un personatge molt notable, l’«excel·lentíssim Teòfil», fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, summe sacerdot durant els anys 37-41 dC.
-
Ishvarakrishna Les estrofes del Samkhya
Edició i traducció de Laia Villegas
Les estrofes del Samkhya (Samkhyakarika) ens reporten les grans intuïcions del Samkhya, el sistema filosòfic més antic de l’hinduisme. Al segle IV dC, el seu autor, Ishvarakrishna, hi recull antigues doctrines presents de manera dispersa i no sistemàtica en les Upanisad, els Purana i el Mahabharata. Aquesta edició presenta el text original sànscrit en alfabet devanagari, la corresponent transliteració romanitzada, la traducció catalana, i un comentari estrofa per estrofa basat fonamentalment en els vuit comentaris antics.
-
Analectes de Confuci
Edició i traducció d’Antoni Prevosti Monclús
«Sóc un amant dels antics, un que s’afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: ¿que no és un goig, això?» A través de l’incansable amor a l’estudi caldrà anar construint l’home noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «“Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són?” El Mestre digué: “¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi.”»
Sagrats i Clàssics
)
)
)
)
Hi ha textos que ens obliguen a descalçar-nos, perquè tenim la consciència que hi trepitgem terra sagrada. Poden tenir autor, o autors, però s'hi endevina alguna cosa més. No cometrem el sacrilegi de dir o intentar dir què és, o qui és, aquest "alguna cosa més". Cal mantenir el secret. El misteri. El sagrat.
Són textos que ens depassen. Que ens omplen i ens buiden. Que es fan llegir i, sobretot, rellegir. Són textos que queden.
No són propietat de cap generació, ni de cap cultura, ni de cap déu o semidéu. Són textos de tots, textos que ens anem passant els uns als altres conscients que no podem interrompre la transmissió. Els hem heretat i els deixarem en herència. Però, entremig, ens n'haurem servit a bastament.
