Sagrats i Clàssics

  • Càntic dels Càntics de Salomó

    Càntic dels Càntics de Salomó

    Edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer

    El Càntic dels Càntics de Salomó és el poema d'amor més celebrat de la literatura universal i, alhora, un dels més controvertits. A causa de la seva integració en el cànon bíblic, el Càntic ha estat llegit tradicionalment com una al·legoria de les relacions entre Déu i el seu Poble. Tanmateix, en el text no es parla de Déu. Tant si el Càntic és un conjunt de fragments com si és un poema oníric, el que importa és la seva febrada eròtica. L'amor del Càntic és d'entrada un amor físic, sense cap dissimulació de la fisiologia. És aquesta carnalitat la que fa possible tota lectura simbòlica i al·legòrica del text, tota lectura espiritual, teològica i mística.

  • Moisès i Aaron

    Arnold Schönberg Moisès i Aaron

    Edició i traducció de Lluís Duch amb la col·laboració de Josep Barcons.

    L'òpera d'Arnold Schönberg Moisès i Aaron és una de les manifestacions artístiques més significatives del segle xx justament perquè el compositor vienès va saber plasmar d'una manera aguda i radical les profunditats més pregones de l'ésser humà en uns temps de màxima conflictivitat. La trama argumental gira sobretot a l'entorn del total antagonisme entre la religió del poble —que sempre posseeix una tirada més o menys idolàtrica— i la veritat nua i pura —que molt sovint ha donat lloc a una perillosa idolatrització del concepte.

  • Llibre de la Creació

    Manuel Forcano Llibre de la Creació

    Edició i traducció de Manuel Forcano

    Misteri és la millor paraula per definir el Llibre de la Creació, un breu i antic opuscle d'especulació cosmològica i cosmogònica d'origen imprecís, de difícil datació, d'autor desconegut, de contingut difús, d'estil lacònic i de sintaxi obscura, potser el text més enigmàtic de la literatura hebrea de tots els temps. Tanmateix, tot i la seva brevetat i les extremes dificultats per comprendre'n el missatge, mai tan poques paraules no havien tingut tant poder ni fascinat tantes ments preclares.

  • La saviesa dels pares d'Israel

    La saviesa dels pares d'Israel

    El tractat Abot de la Misnà

    Traducció del text hebreu i arameu de Joan Ferrer, introducció i notes de Jordi Sidera

    Són sentències breus, immediates, intel·ligibles: sentències de saviesa dels pares d’Israel. L’Abot, un tractat insòlit dins la Misnà (la Torà oral), és un dels textos més difosos i celebrats del món hebreu. Escrit en un acurat estil literari, l’Abot ens presenta unes reflexions que es descabdellen amb elegància i s’il·luminen mútuament.

  • Dīwān

    Hal·lāg Dīwān

    Edició, traducció i cal·ligrafia àrab de Halil Bárcena

    Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, missioner errant per terres de l’Orient, savi inspirat i poeta de la unió mística i l’amor diví, Husayn ibn Mansūr al-Hal·lāg (858-922) és cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, que presentem en aquest volum en traducció catalana directa de l’original àrab. Aquesta edició incorpora el text àrab cal·ligrafiat pel mateix traductor, i presenta la poesia hal·lāgiana amb una nova ordenació temàtica que en facilita la lectura.

  • Demostració a Teòfil

    Lluc Demostració a Teòfil

    Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza

    Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger

    Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de gènere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegida unitàriament com el que és: un informe —una demostració— sobre la messianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu i adreçat a un personatge molt notable, l’«excel·lentíssim Teòfil», fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, summe sacerdot durant els anys 37-41 dC.

  • Les estrofes del Samkhya

    Ishvarakrishna Les estrofes del Samkhya

    Edició i traducció de Laia Villegas

    Les estrofes del Samkhya (Samkhyakarika) ens reporten les grans intuïcions del Samkhya, el sistema filosòfic més antic de l’hinduisme. Al segle IV dC, el seu autor, Ishvarakrishna, hi recull antigues doctrines presents de manera dispersa i no sistemàtica en les Upanisad, els Purana i el Mahabharata. Aquesta edició presenta el text original sànscrit en alfabet devanagari, la corresponent transliteració romanitzada, la traducció catalana, i un comentari estrofa per estrofa basat fonamentalment en els vuit comentaris antics.

  • Analectes de Confuci

    Analectes de Confuci

    Edició i traducció d’Antoni Prevosti Monclús

    «Sóc un amant dels antics, un que s’afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: ¿que no és un goig, això?» A través de l’incansable amor a l’estudi caldrà anar construint l’home noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «“Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són?” El Mestre digué: “¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi.”»

Hi ha textos que ens obliguen a descalçar-nos, perquè tenim la consciència que hi trepitgem terra sagrada. Poden tenir autor, o autors, però s'hi endevina alguna cosa més. No cometrem el sacrilegi de dir o intentar dir què és, o qui és, aquest "alguna cosa més". Cal mantenir el secret. El misteri. El sagrat.

Són textos que ens depassen. Que ens omplen i ens buiden. Que es fan llegir i, sobretot, rellegir. Són textos que queden.

No són propietat de cap generació, ni de cap cultura, ni de cap déu o semidéu. Són textos de tots, textos que ens anem passant els uns als altres conscients que no podem interrompre la transmissió. Els hem heretat i els deixarem en herència. Però, entremig, ens n'haurem servit a bastament.

 

Consell assessor de la col·lecció:

. Laia de Ahumada
. Halil Bárcena
. Raquel Bouso
. Xavier Melloni
. Xavier Serra Narciso