Amb la mateixa estructura de Pandèmia i postveritat —12.000 exemplars venuts—, Jordi Pigem publica Tècnica i totalitarisme, el segon llibre de la trilogia en la qual el filòsof reflexiona críticament sobre els canvis de fons associats a la digitalització de les nostres vides. Tècnica i totalitarisme convida a redescobrir el valor de l’existència, única i irrepetible, de cada ésser humà.

A partir de la confluència entre el coneixement científic (la psicologia, la neurociència, la sociologia de les noves tecnologies, la història de la ciència) i humanístic (l’univers literari de Tolkien, la intuïció poètica de Rilke, l’anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt, la filosofia d’Agamben), Tècnica i totalitarisme analitza i confronta les propostes, cada vegada més influents, que redueixen els éssers humans a dades i algoritmes i que ens preparen per acceptar ingènuament una nova forma de totalisme tecnocràtic.

«La tecnologia és com el foc. Si la fem servir com una eina, amb contenció, és ben útil. Sense contenció, però, el seu efecte pot ser devastador. Tota nova tecnologia transforma les relacions humanes i les relacions de poder», diu l’autor. «Les noves tecnologies digitals ¿no tenen alguna cosa de l’Anell de Poder de Tolkien, que sedueix i —alhora— atrapa i fa que la persona sigui vigilada i explotada a distància? L’Anell de Poder de Tolkien té una inscripció oculta que només es veu en contacte amb el foc. Quan s’encén la digitalització del món, ¿què hi veiem: “seguretat, eficiència i progrés» o «control, vigilància i deshumanització”?»

A propòsit d’aquest llibre i l’anterior, Ignasi Moreta declara: «Jordi Pigem va desenvolupar, amb Pandèmia i postveritat, una esmena a la totalitat al relat dominant sobre la crisi sanitària viscuda aquests últims anys. La seva és, però, una reflexió de llarg abast, que va molt més enllà de la gestió associada a un afer mèdic. Amb la mirada posada en la digitalització i els seus efectes deleteris,Tècnica i totalitarisme és un cant a l’humanisme en el sentit més noble del terme, un humanisme amenaçat per les tendències deshumanitzadores associades a la creixent tecnificació a què se’ns vol sotmetre.»

Jordi Pigem (1964) és filòsof de la ciència i escriptor, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d’Europa i Amèrica. Entre els seus llibres destaquen La odisea de Occidente (Kairós, 1994), Buena crisis (Kairós, 2009), La nueva realidad (Kairós, 2013) i Inteligencia vital (Kairós, 2016). Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i va coordinar els tres primers volums de l’edició catalana de l’Opera Omnia Raimon Panikkar. Va ser un dels entrevistats per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015). Ha tingut cura del llibre Ecosofia (Fragmenta, 2021), de Raimon Panikkar. És autor del llibre Ángeles o robots (Fragmenta, 2018), Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021) i ara Tècnica i totalitarisme (Fragmenta, 2022). Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d’Assaig Joan Maragall (2016).