Jordi Pigem

Tècnica i totalitarisme

Digitalització, deshumanització i els anells del poder global

La tecnologia és com el foc. Si la fem servir com una eina, amb contenció, és ben útil. Sense contenció, però, el seu efecte pot ser devastador. Tota nova tecnologia transforma les relacions humanes i les relacions de poder.

Les noves tecnologies digitals ¿no tenen alguna cosa de l’Anell de Poder de Tolkien, que sedueix i —alhora— atrapa i fa que la persona sigui vigilada i explotada a distància? L’Anell de Poder de Tolkien té una inscripció oculta que només es veu en contacte amb el foc. Quan s’encén la digitalització del món, ¿què hi veiem: «seguretat, eficiència i progrés» o «control, vigilància i deshumanització»?

A partir de la confluència entre el coneixement científic (la psicologia, la neurociència, la sociologia de les noves tecnologies, la història de la ciència) i humanístic (l’univers literari de Tolkien, la intuïció poètica de Rilke, l’anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt, la filosofia d’Agamben), Tècnica i totalitarisme analitza i confronta les propostes, cada vegada més influents, que redueixen els éssers humans a dades i algoritmes i que ens preparen per acceptar ingènuament una nova forma de totalisme tecnocràtic.

Tècnica i totalitarisme convida, alhora, a redescobrir el valor de l’existència, única i irrepetible, de cada ésser humà.

Autor - Jordi Pigem
Autor Jordi Pigem

Jordi Pigem (1964) és filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d’Europa i Amèrica.

Entre els seus llibres destaquen La odisea de Occidente (Kairós, 1994), Buena crisis (Kairós, 2009), La nueva realidad (Kairós, 2013) i Inteligencia vital (Kairós, 2016). Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i va coordinar els tres primers volums de l’edició catalana de l’Opera Omnia Raimon Panikkar. Va ser un dels entrevistats per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015). Ha tingut cura del llibre Ecosofia (Fragmenta, 2021), de Raimon Panikkar, i ha participat a l’obra col·lectiva Panikkar avui (Fragmenta, 2022). És autor del llibre Ángeles o robots (Fragmenta, 2018), Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021) i Tècnica i totalitarisme (Fragmenta, 2022).

Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d’Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials.