Jordi Pigem

Tècnica i totalitarisme

Digitalització, deshumanització i els anells del poder global

La tecnologia és com el foc. Si la fem servir com una eina, amb contenció, és ben útil. Sense contenció, però, el seu efecte pot ser devastador. Tota nova tecnologia transforma les relacions humanes i les relacions de poder.

Les noves tecnologies digitals ¿no tenen alguna cosa de l’Anell de Poder de Tolkien, que sedueix i —alhora— atrapa i fa que la persona sigui vigilada i explotada a distància? L’Anell de Poder de Tolkien té una inscripció oculta que només es veu en contacte amb el foc. Quan s’encén la digitalització del món, ¿què hi veiem: «seguretat, eficiència i progrés» o «control, vigilància i deshumanització»?

A partir de la confluència entre el coneixement científic (la psicologia, la neurociència, la sociologia de les noves tecnologies, la història de la ciència) i humanístic (l’univers literari de Tolkien, la intuïció poètica de Rilke, l’anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt, la filosofia d’Agamben), Tècnica i totalitarisme analitza i confronta les propostes, cada vegada més influents, que redueixen els éssers humans a dades i algoritmes i que ens preparen per acceptar ingènuament una nova forma de totalisme tecnocràtic.

Tècnica i totalitarisme convida, alhora, a redescobrir el valor de l’existència, única i irrepetible, de cada ésser humà.

Autor - Jordi Pigem
Autor Jordi Pigem

Jordi Pigem (1964) es filósofo de la ciencia y escritor. Doctor en filosofía por la Universidad de Barcelona con la tesis El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fue profesor y coordinador del Área de Filosofía del Masters in Holistic Science del Schumacher College en Dartington (Universidad de Plymouth, Inglaterra). Ha sido profesor invitado o ponente en varias universidades de Europa y América.

Entre sus libros destacan Técnica y totalitarismo (en preparación, Fragmenta, 2023), Pandemia y posverdad (Fragmenta, 2021), Ángeles o robots (Fragmenta, 2018),. La odisea de Occidente (Kairós, 1994),  Inteligencia vital (Kairós, 2016), La nueva realidad (Kairós, 2013) y Buena crisis (Kairós, 2009). Fue coordinador de la revista Integral (1989-1992) y coordinó asimismo los tres primeros volúmenes de la edición catalana de la Opera Omnia Raimon Panikkar. Ha participado en la obra colectiva Panikkar hoy (Fragmenta, 2022) y ha editado una recopliación de los textos de  Raimon Panikkar sobre Ecosofía (Fragmenta, 2021).

Ha obtenido el Premio de Filosofía del Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premio de Ensayo de Resurgence y de la Scientific and Medical Network (2006) y el Premio de Ensayo Joan Maragall (2016). Nunca ha tenido una cuenta en redes sociales.