Mircea Eliade

El mite de l’etern retorn

Arquetips i repetició

Introducció de Lluís Duch, traducció de Víctor Obiols

Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L’historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d’«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per l’home arcaic, les coses es repeteixen fins a l’infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. Però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l’Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès o, si més no, la seva virulència és atenuada.

El comportament de l’home primitiu és regit per la creença en una realitat absoluta que s’oposa al món profà de les «irrealitats»; en última instància, el món profà no constitueix pròpiament dit un «món»; és l’«irreal» per excel·lència, el no-creat, el no-existent: el no-res.

A la introducció, Lluís Duch assenyala que «les idees que apareixen en El mite de l’etern retorn constitueixen l’expressió més diàfana i completa de les bases fonamentals de l’antropologia eliadiana. […] Transcorreguts més de seixanta anys des de la seva publicació, la lectura d’El mite de l’etern retorn manté un interès notable perquè desafia un bon nombre de llocs comuns de les societats de començament del segle XXI.»

Mircea Eliade - foto CV
Autor Mircea Eliade

Mircea Eliade (Bucarest 1907 – Chicago 1986) es considerado uno de los grandes historiadores de las religiones del siglo xx. Después de estudiar filosofía en la universidad de Bucarest y de completar su formación en Italia, en 1928 viaja a la India, donde durante tres años estudiará sánscrito y filosofía índica. A su regreso enseña filosofía e historia de las religiones en Bucarest. En 1940 abandona Rumanía definitivamente: después de pasar por Londres y Lisboa, se instala —en 1945— en París. En 1950 conoce a Jung y se integra en el Círculo de Eranos. En 1956 es nombrado profesor de historia de las religiones en la Universidad de Chicago, donde se instala definitivamente. Se han distinguido cuatro tipos de escritos en la producción de Eliade: la obra literaria, los escritos autobiográficos, los trabajos académicos monográficos y los textos que exponen la metafísica del autor (considerada por sí mismo su principal contribución a la historia de las religiones). Lo sagrado y lo profano (en catalán en Fragmenta, 2012) y El mito del eterno retorno (en catalán en Fragmenta, 2014) pertenecen a esta última tipología.

Con Ioan Petru Couliano editó el Diccionario de los símbolos (Fragmenta, 2022)