Mircea Eliade (Bucarest 1907 – Chicago 1986) és considerat un dels grans historiadors de les religions del segle xx. Després d’estudiar filosofia a la universitat de Bucarest i de completar la seva formació a Itàlia, l’any 1928 viatja a l’Índia, on durant tres anys estudiarà sànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia i història de les religions a Bucarest. L’any 1940 abandona Romania definitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s’instal·la —l’any 1945— a París. El 1950 coneix Jung i s’integra en el Cercle d’Eranos. El 1956 és nomenat professor d’història de les religions a la universitat de Chicago, on s’instal·la definitivament. Hom ha distingit quatre tipus d’escrits en la producció d’Eliade: l’obra literària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmics monogràfics i els textos que exposen la metafísica de l’autor (considerada per ell mateix la seva principal contribució a la història de les religions). El sagrat i el profà (Fragmenta, 2012) i El mite de l’etern retorn (Fragmenta, 2014) pertanyen a aquesta última tipologia.

Amb Ioan Petru Couliano va editar el Diccionari dels símbols (Fragmenta, 2022)