Passió, meditació i contemplació va ser el primer llibre del filòsof català Amador Vega. Publicat originàriament l’any 1999 en una edició avui introbable, Fragmenta l’ha recuperat amb una nova edició corregida que incorpora un pròleg nou. Mitjançant aquest llibre, Vega va introduir a Espanya el corrent filosòfic conegut com Escola de Kyoto, va oferir una lectura pròpia del pintor abstracte nord-americà Mark Rotkho, i va encunyar el concepte de nihilisme religiós per descriure l’experiència religiosa no idolàtrica.

El nihilisme religiós és una manera radical de comprendre l’experiència religiosa des d’una actitud de negació de tota forma idolàtrica de Déu. Es tracta d’una experiència de la divinitat que es desprèn de l’expressió «Prego a Déu que em buidi de Déu» del Mestre Eckhart. Amador Vega aborda la noció de nihilisme religiós a través d’un agosarat recorregut per la meditació zen, la mística cristiana i l’art abstracte modern, en diàleg amb els filòsofs de l’Escola de Kyoto, els haikus de Matsuo Basho, els Pares del desert, Ramon Llull, la poesia de Paul Celan i la pintura de Mark Rothko.

El zen, la mística i l’abstracció moderna en l’art són, doncs, el resultat de discursos creuats que intenten escapar a tota disciplina i limitació culturals. En aquest sentit són llenguatges transgressors, perquè a partir de formes negatives d’expressió ens situen en el límit de la realitat cultural a la qual es refereixen. Són aquestes vies negatives de comprensió les que configuren, des de l’experiència del no-res —i aquesta és la tesi central del llibre—, la forma de pensament que podem entendre com a nihilisme religiós. El recorregut que proposa l’autor ens permet entreveure elements que fan possible una interpretació de les relacions entre experiència estètica i experiència religiosa.

Amador Vega (Barcelona, 1958) és doctor en filosofia per l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg de Brisgòvia (Alemanya) i catedràtic d’estètica a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat «Joan Coromines Visiting Professor» a la University of Chicago (2007) i professor convidat a la Université Saint Joseph de Beirut (2010). Es dedica a l’estudi de la mística occidental i les seves relacions amb l’estètica. Ha publicat, entre altres, els llibres següents: Mestre Eckhart, El fruto de la nada y otros escritos (Siruela, 1998; 7.ª ed.: 2010); Passió, meditació i contemplació. Sis assaigs sobre el nihilisme religiós (Empúries, 1999; 2.ª ed.: Fragmenta, 2012; traducció castellana: Zen, mística y abstracción. Ensayos sobre el nihilismo religioso, Trotta, 2002); Ramon Llull y el secreto de la vida (Siruela, 2002; traducció anglesa: Ramon Llull and the secret of life, Herder & Herder, 2003); El bambú y el olivo (Herder, 2004); Arte y santidad. Cuatro lecciones de estética apofática (Cuadernos de la Cátedra Jorge Oteiza, 2005); Tratado de los cuatro modos del espíritu (Alpha Decay, 2005); Sacrificio y creación en la pintura de Rothko (Siruela, 2010) i, recentment, Tres poetas del exceso. La hermenéutica imposible en Eckhart, Silesius y Celan (Fragmenta, 2011).