• Les allaus de Sils Maria

    Michel Onfray Les allaus de Sils Maria

    Geologia de Friedrich Nietzsche

    Traducció d'Adrià Pujol Cruells

    Gran coneixedor del pensament de Nietzsche, Michel Onfray es proposa en aquest llibre buscar les condicions biogràfiques de la producció dels conceptes nietzscheans. Ressegueix a Sils Maria (Suïssa) les passes d’un autor que sempre va defensar que la filosofia es fa caminant. Contra «una munió de pensadors asseguts a taula, vinclats damunt dels llibres, amb el cap inclinat cap als mots que haurien de dir el món i que, tanmateix, l’han esborrat en benefici de les idees», Sils Maria serà per Nietzsche l’indret adequat per al seu projecte vitalista. No debades, és a Sils Maria on, com una epifania pagana, sorgeix en Nietzsche la idea de l’etern retorn.

  • Ecosofia

    Raimon Panikkar Ecosofia

    La saviesa de la Terra

    Edició i introducció de Jordi Pigem

    La Terra no és una simple subministradora de matèries primeres per a la humanitat. És el nostre cos extern, el nostre espai vital, la nostra llar. Un dels reptes més grans del segle xxi és aprendre a integrar-nos dins la biosfera. Aquest és el propòsit de l'ecosofia. ¿N'hi ha prou amb estudiar la Terra com un objecte, amb les eines de l'ecologia i de les ciències naturals? Fa prop de mig segle, tres grans pensadors, procedents de mons filosòfics ben diferents, van arribar a la mateixa conclusió: ens cal ecologia, sí, però encara més ens cal ecosofia. Panikkar va ser el primer a arribar a aquesta idea i qui la va explorar més a fons.

  • Una cristofania

    Raimon Panikkar Una cristofania

    A cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l’edició catalana: Xavier Serra Narciso. Traducció de Montserrat Camps, Esteve Serra Arús i Josep Torras Rodergas

    ¿Què és el que fa cristià un cristià? L’Esperit de Crist que viu en l’home. I Raimon Panikkar continua: «A l’objecció que “llavors tothom és cristià”, tinc poca cosa per respondre, perquè la meva consciència cristiana no és res que em separi del meu proïsme; al contrari, és allò que estableix el vincle de comunió més profund, o sigui, el fet que tots estiguem empregnats de l’Esperit diví.»

  • Música i inspiració

    Arthur M. Abell Música i inspiració

    Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg

    Introduccions de Josep Maria Gregori i Cifré i Oriol Pérez i Treviño. Traducció de Josep Pelfort Gregori.

    El procés creatiu és una barreja de tècnica, enteniment, força de voluntat, do de la imaginació, fantasia, determinació, desig ardent. I per molt bona que sigui l'execució, no hi haurà cap composició que perduri si no està inspirada. La inspiració, quan arriba, és d'una subtilitat i d'una finor que se sostreu a tota classificació; és un despertar, una activació de totes les facultats humanes. I el gran secret de tots els genis creadors es troba en el fet que posseeixen la força d'apropiar-se de la bellesa, la riquesa, la grandesa i l'excelsitud que hi ha a dins de la seva ànima i, alhora, de comunicar aquesta riquesa als altres.

  • El petit camí de les grans preguntes

    José Tolentino Mendonça El petit camí de les grans preguntes

    Traducció de Pere Comellas

    Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acosten més al sentit, a l'apertura del sentit, que no pas les respostes. Que les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem necessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insuficient l'experiència que fem. La pregunta és la grafia de l'escreix amb què la vida es manifesta.

  • L'altre Déu

    Marion Muller-Colard L'altre Déu

    El plany, l'amenaça i la gràcia

    Traducció del francès d'Adrià Pujol Cruells

    Vivim sovint sota la creença d'una justícia immanent i ni tan sols en som conscients. Fruit d'aquesta creença, que té l'origen en unes relacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podia passar-li res de terrible» o «Aquell home ja ha passat per una forta malaltia, no n'hi pot arribar una de pitjor».

  • La ira

    Raül Garrigasait La ira

    La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d'una manera concreta d'entendre el món  o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com un alçament de totes les nostres potencialitats físiques i morals.

  • La supèrbia

    Jordi Graupera La supèrbia

    La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir els millors àngels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L'antídot de la supèrbia no és tan sols la humilitat; és també un espai social on l'interès genuí per coses diferents i elevades és vist com un guany per a tothom. Fa la vida més rica i oberta.

  • La luxúria

    Anna Punsoda La luxúria

    La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac.

  • Èxode i èxtasi en Ignasi de Loiola

    Xavier Melloni Èxode i èxtasi en Ignasi de Loiola

    Una aproximació a la seva 'Autobiografia'

    La nostra època és òrfena de grans relats. Tota comunitat, poble i cultura es reconeixen en les gestes dels personatges que encarnen els valors que els fonamenten. Estem necessitats de referències arquetípiques on puguem veure com cobren vida el sentit  i les virtuts en què creiem i que ens sustenten. Quan som davant d'una història edificant, ens edifiquem a nosaltres mateixos. A la vegada, necessitem veure'ns reflectits en els processos de transformació dels que ens precedeixen, perquè la nostra vida és un guió inacabat. Tot plegat ens impulsa a confiar que, igual que passa en les vides dels personatges que se'ns narren, al final se'ns revelarà el sentit de l'aparent caos en què vivim. Això només ho sabrem quan acabarà el recorregut, no mentre el recorrem. Per això, un relat acabat ens calma i, fins i tot, ens guareix de les ferides de la confusió, de la incertesa i del sense sentit.

  • La intranquil·litat

    Marion Muller-Colard La intranquil·litat

    Traducció del francès d'Helena Cots

    «¿Què seríem sense la nostra intranquil·litat? Si, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l'estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, m'agraden les seves giragonses, la seva exigència, la seva insatisfacció. Si de natural sou serens i pausats, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres ànimes tranquil·les. O potser sí. Potser us desitjo ser lleugerament pertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la punta d'impaciència, l'alteració necessària per reprendre el camí mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revela a ella mateixa.»

  • Conceptes fonamentals d'antropologia i religió

    Lluís Duch Conceptes fonamentals d'antropologia i religió

    A cura d'Ignasi Moreta

    Aquest llibre aplega trenta-quatre articles d'enciclopèdia redactats per Lluís Duch per a la Gran enciclopèdia catalana, per a Conceptos clave de la antropología cultural, d'Ángel Aguirre, i per a Conceptos fundamentales del cristianismo, de Casiano Floristán i Juan José Tamayo. L'aplec d'aquestes col·laboracions en un sol llibre dona lloc a una obra coherent i homogènia: una mena de diccionari d'antropologia i religió o, si es prefereix, d'antropologia de la religió. Tot article d'enciclopèdia té, òbviament, una finalitat eminentment divulgadora, i els de Duch que s'apleguen en aquest llibre no en són cap excepció. Tanmateix, en gairebé tots els textos és perceptible el segell propi de l'autor. No som davant un mer divulgador, sinó davant un investigador de primer ordre que ha acceptat oferir resums de primera mà de conceptes que va estudiar amb la màxima profunditat i ambició.

  • La gola

    Adrià Pujol Cruells La gola

    El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen butlla per càrrec o per ofici, la golafreria desbridada se sol veure de mal gust. La gola ha mutat en malaltia: ha passat de vici voluntari a infortuni hereditari, de pecat de rics a pecat de tots, de depravació individual a tendència social. Hem socialitzat les virtuts, però també les tares.

  • L'avarícia

    Oriol Ponsatí-Murlà L'avarícia

    L'avarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). L'avarícia implica tant l'adquirir (rebre) com el no desprendre's (no donar), i res no és excessiu, ni desordenat, ni desmesurat si no és en relació amb una gradació que marca el punt d'excés, un ordre o una mesura. D'aquí els seus límits difusos.

  • Notícies
  • 27 d'abril de 2021 19:00

    Club de lectura virtual de 'Cervell i transcendència' de Ramon M. Nogués, a Manresa [+]

  • 21 d'abril de 2021 17:00

    Albert Cortina parlarà de "Transhumanisme i Governança Global" en una sessió virtual [+]

  • 19 d'abril de 2021 19:00

    Simone Weil: entre la mística i la filosofia, curs en línia [+]

  • 12 d'abril de 2021

    El curs "Bíblia i psicoanàlisi", de Víctor Hernández, es basa en 'El sacrifici prohibit', de Marie Balmary [+]


Presentació de 'La paradójica realidad de Dios', de Josep Cobo Presentació de 'La paradójica realidad de Dios', de Josep Cobo Presentació de 'La paradójica realidad de Dios', de Josep Cobo
Presentació de 'La paradójica realidad de Dios', de Josep Cobo

El llibre  La paradójica realidad de Dios , de  Josep Cobo , llicenciat en filosofia i professor, va ser presentat en un acte amb  Víctor Hernández , doctor en psicologia, llicenciat en teologia i pastor de l'Església Evangèlica Espanyola a Barcelona, moderat per  Anna Punsoda , editora de la revista  Dialogal . Va ser el dimarts dia 23 de març, a les 19h, a la seu de  Cristanisme i Justícia ( Roger de Llúria 13, Barcelona ). Es va retransmetre per internet. [+]

El cervell: biologia, ment i transcendència, amb Ramon M. Nogués El cervell: biologia, ment i transcendència, amb Ramon M. Nogués El cervell: biologia, ment i transcendència, amb Ramon M. Nogués
El cervell: biologia, ment i transcendència, amb Ramon M. Nogués

El dijous, 18 de març, a les 18:30 h,  Ramon M. Nogués , pronuncià la conferència «El cervell: biologia, ment i transcendència», en una sessió de formació en línia que organitzava l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral. [+]

Mardía Herrero: 'La acción es una práctica espiritual en sí' Mardía Herrero: 'La acción es una práctica espiritual en sí' Mardía Herrero: 'La acción es una práctica espiritual en sí'
Mardía Herrero: "La acción es una práctica espiritual en sí"

Mardía Herrero , autora de  Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo (2018) y  Peregrina (2020), fue entrevistada en la cadena televisiva chilena Emol por Marlén Eguiguren, su directora. [+]

'La ira, entre la bogeria i la justícia', Raül Garrigasait a La Garriga 'La ira, entre la bogeria i la justícia', Raül Garrigasait a La Garriga 'La ira, entre la bogeria i la justícia', Raül Garrigasait a La Garriga
"La ira, entre la bogeria i la justícia", Raül Garrigasait a La Garriga

Raül Garrigasait , autor de  La ira , va pronunciar la conferència 'La ira, entre la bogeria i la justícia', el dimarts 2 de març, a les 18:30h, en línia a través del  canal de Youtube de la Fundació Universitària Martí l'Humà de La Garriga, que ho organitzava. [+]