• La tradició cristiana

    Raimon Panikkar La tradició cristiana

    A cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l’edició catalana: Xavier Serra Narciso. Traduccions d’Eduard Cairol, Jordi Pigem, Esteve Serra Arús i Elisenda Sevilla i Altés

    El cristianisme és un nom amb un significat ben concret. Aquest significat és el «concepte» de cristianisme. Molts s'aturen aquí i no arriben a penetrar en el concepte fins a assolir el cor mateix de la cosa. Se'ls escapa aquella realitat viva i misteriosa que hi ha sota el concepte mateix. Identifiquen el cristianisme amb una doctrina, un credo, unes formulacions dogmàtiques. I, evidentment, el cristianisme té una doctrina (que no és ni acabada, ni estàtica, ni petrificada d'una vegada per totes), però és molt més que això: molt més que un concepte, una essència o una sèrie de fórmules o dogmes.

  • Art i blasfèmia

    Lluís Quintana Trias Art i blasfèmia

    El cas Veronese

    El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava.

  • Sortida del laberint

    Lluís Duch Sortida del laberint

    Una trajectòria intel·lectual

    En l'enorme varietat de cultures i formes de vida, tota existència humana ha estat —i continua essent—, en termes religiosos o profans, conscientment o inconscientment, un intent, un experiment, una aposta per sortir del laberint, que és la mateixa vida humana. Però és important no oblidar, com subratllava Michel Foucault, que «el laberint, més que el lloc on un es perd, és el lloc d'on un sempre surt perdut». D'alguna manera, el persistent desig de sortir-ne ja n'és la sortida.

  • Panikkar per Panikkar

    Raimon Panikkar Panikkar per Panikkar

    Antologia elaborada per l'autor

    A cura de Milena Carrara. Traduccions d'Ignasi Boada, Montserrat Camps, Jordi Martí Roig, Ignasi Moreta, Jordi Pigem, Esteve Serra Arús, Anna Serra Zamora, Marina Vallès i Maria Verdaguer

    «M'han demanat en nombroses ocasions elaborar una síntesi del meu pensament, és a dir, publicar un text que pogués titular-se La meva obra. M'he adonat que, en efecte, la feina ja l'havia fet, atès que aquests últims anys he preparat les introduccions als diversos volums de l'Opera Omnia (obra completa): són, en alguns casos, versions noves i, en altres, textos reeditats i adaptats per introduir la nova organització dels meus escrits en el marc de l'Opera Omnia

  • Contra els absoluts

    Joan-Carles Mèlich Contra els absoluts

    Converses amb Ignasi Moreta

    Joan-Carles Mèlich és una de les veus més singulars del pensament català d'avui per l'originalitat i el rigor de les seves anàlisis i per la forma en què les transmet. Mèlich és un filòsof, però també un escriptor: la mateixa passió a l'hora de desenvolupar una idea la desplega en exposar-la a través de la paraula. A l'hora d'expressar el seu pensament, prefereix el fragment que el sistema, l'assaig que el tractat, la prosa que la metafísica. Perquè valora l'estètica d'un text. Perquè no deslliga l'emoció del coneixement. Perquè fa filosofia en diàleg amb la tradició literària tant o més que amb la filosofia acadèmica.

  • ¿Parlem del mateix Déu?

    Raimon Panikkar Pinchas Lapide ¿Parlem del mateix Déu?

    Un diàleg

    Amb la participació d'Anton Kenntemich, prefaci de Milena Carrara Pavan, i traducció de l'alemany d'Anna Punsoda i Ricart

    Hi ha una màxima rabínica molt antiga segons la qual cada controvèrsia té, si es mira amb profunditat, tres cares: la teva, la meva i la cara correcta. Fent-se seva aquesta sentència, Pinchas Lapide, jueu, i Raimon Panikkar, cristià, hindú i buddhista, dialoguen en profunditat sobre Déu, però també sobre l'ateisme, el fonamentalisme, el mal, la Bíblia, les escriptures vèdiques o la mística.

  • El sacrifici prohibit

    Marie Balmary El sacrifici prohibit

    Freud i la Bíblia

    Traducció d'Andreu Trilla

    La psicoanàlisi i la Bíblia es fonamenten en relats que donen compte, respectivament,d'experiències de l'inconscient i d'experiències del diví. No falten obstacles, però, a l'hora d'efectuar una doble lectura dels textos psicoanalítics i dels textos bíblics, atesa la desconfiança de la psicoanàlisi respecte de la religió i de la religió envers la psicoanàlisi.

  • Exercicis espirituals

    Ignasi de Loiola Exercicis espirituals

    Traducció del castellà de Ramon M. Torelló, introducció de Josep M. Rambla, annexos de Xavier Melloni i Roland Barthes

    A través dels Exercicis espirituals, Ignasi de Loiola sotmet la meditació religiosa a una feina metòdica. El llibre proporciona materials, perfectament estructurats, per a un recés interior de fins a quatre setmanes. Es tracta d'una proposta de pedagogia espiritual amb la finalitat d'elaborar tècnicament una interlocució amb Déu.

  • L'escola de la Haru

    Flavia Company Luciano Lozano L'escola de la Haru

    La Haru dona el senyal. Comença la dansa de moviments per col·locar-se en la posició adequada. Les cames, les espatlles, la mirada, les mans, l'arc. Relaxació, concentració, observació. Tots respiren al mateix temps, amb la pausa necessària per mantenir la calma. No els distreu res. Ni el vol de les aus, ni el balanceig de les branques dels arbres més propers. Simultàniament, com una de sola, les quatre fletxes surten volant cap al seu destí, com aviat ho faran els alumnes en marxar del dojo.

  • Filosofia de la religió

    Pere Lluís Font Filosofia de la religió

    Sis assaigs i una nota

    La filosofia de la religió és una disciplina filosòfica relativament jove i pràcticament sense tradició acadèmica a casa nostra, que fa un tractament no religiós de la religió. No religiós no vol pas dir 'antireligiós': vol dir simplement 'aconfessional'. La filosofia de la religió no és ni religiosa ni antireligiosa. No pretén ni defensar ni atacar la religió, sinó pensar-la.

    Aquests assaigs de filosofia de la religió de Pere Lluís Font pretenen contribuir a la normalització universitària dels estudis sobre un àmbit cultural tan important com són les religions.

  • Petita teologia de la lentitud

    José Tolentino Mendonça Petita teologia de la lentitud

    Traducció del portuguès de Pere Comellas Casanova

    Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tot transita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud que ens protegeixi de les precipitacions mecàniques, dels gestos cegament compulsius, de les paraules repetides i banals. Necessitem reaprendre l'aquí i l'ara de la presència, reaprendre el que és sencer, intacte, concentrat, atent i u.

  • El monestir interior

    Victoria Cirlot i Blanca Garí (ed.) El monestir interior

    Amb textos de Caroline Bruzelius, Victoria Cirlot, Blanca Garí, Marco Rainini i María Tausiet

    En èpoques i tradicions molt diverses, homes i dones han cercat sovint llocs on trobar-se a si mateixos. En algunes d'aquestes tradicions, aquests llocs de particular indagació i treball interior han rebut el nom de monestir. Es tracta sens dubte d'un espai, però sobretot es tracta d'un lloc creat i definit per l'ús que se'n fa. El lloc neix d'una pràctica. ¿De quin espai es tracta? ¿A l'interior de quin espai tenen lloc les pràctiques monàstiques? ¿On van els qui se cerquen a si mateixos? El monestir, tot i ser sovint un espai exteriorment visible, en última instància oculta sempre un on interior i recòndit, de difícil accés.

  • Lamentació per les divergències

    Lamentació per les divergències

    Ensenyaments de Shinran atribuïts a Yuien

    Edició i traducció de Bernat Martí i Oroval

    La Lamentació per les divergències és un dels escrits budistes més llegits al Japó des de principis del segle xx fins a l'actualitat. Es tracta d'una obra envoltada de nombrosos enigmes. Escrita entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV, és un text on s'afirma que es recullen els ensenyaments d'una de les figures més influents del budisme japonès, Shinran (1173-1262), considerat el fundador de la tradició japonesa anomenada la Veritable Escola de la Terra Pura. A finals del segle XIX i principis del segle XX no sols esdevingué una obra llegida amb profusió pels fidels d'aquesta tradició budista, sinó que superà els límits dels cercles budistes per convertir-se en un escrit conegut pel gran públic.

  • Notícies
  • 28 de març de 2019 20:30

    Albert Cortina parlarà sobre transhumanisme al Trinxat de Reus [+]

  • 28 de març de 2019 17:00

    "Parlem de l’islam de forma apropiada", conferència de Dolors Bramon a Vic [+]

  • 27 de març de 2019 08:30

    Albert Cortina protagonitza un nou “Additive Breakfast” [+]

  • 26 de març de 2019 20:00

    "Sufisme. L'alquímia del cor", conferència de Halil Bárcena a Màlaga [+]

  • 26 de març de 2019 20:00

    Raimon Panikkar, savi i un místic per al nostre temps. Xavier Melloni, a Igualada [+]

  • 26 de març de 2019 19:00

    "Raimon Panikkar, un esperit contemplatiu", conferència a Banyoles [+]

  • 24 de març de 2019 11:30

    Mardía Herrero parla del sufí Rumi al Fòrum Trobada Interreligiosa de Madrid [+]

  • 24 de març de 2019 11:00

    Déu sense Déu, conferència de Josep Cobo a Sant Feliu de Llobregat [+]

  • 23 de març de 2019 10:30

    Albert Cortina i Miquel-Àngel Serra participen en un congrés filosòfic per a joves sobre transhumanisme al CaixaFòrum [+]

  • 22 de març de 2019

    "Sufisme. L'alquímia del cor", taller de Halil Bárcena a Navarra [+]

  • 21 de març de 2019 20:30

    Conferència d'Albert Cortina sobre transhumanisme a Santiago de Compostel·la [+]

  • 5 de febrer de 2019

    Fragmenta publica una nova edició de la 'Iniciació als Veda', de Raimon Panikkar [+]


Pablo d'Ors presentà 'Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo', de Mardía Herrero, a Madrid Pablo d'Ors presentà 'Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo', de Mardía Herrero, a Madrid Pablo d'Ors presentà 'Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo', de Mardía Herrero, a Madrid
Pablo d'Ors presentà 'Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo', de Mardía Herrero, a Madrid

Rafa Millán, psicòleg, i  Pablo d'Ors , doctor en filosofia i teologia, van presentar el llibre  Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo , de  Mardía Herrero , amb l'autora. Va ser el divendres dia 8 de febrer, a ls 19h, a  EcoCentro ,  C. Esquilache, 2 al 12 (al costat d'Avda. Pablo Iglesias, 2), de Madrid. [+]

Teresa Guardans va parlar del 'coneixement silenciós' de Marià Corbí Teresa Guardans va parlar del 'coneixement silenciós' de Marià Corbí Teresa Guardans va parlar del 'coneixement silenciós' de Marià Corbí
Teresa Guardans va parlar del "coneixement silenciós" de Marià Corbí

El passat dijous 24 de gener a les 19h a la seu de CETR Barcelona,  Teresa Guardans hi va pronunciar la conferència «El coneixement silenciós», sobre  El conocimiento silencioso. Las raíces de la cualidad humana , llibre de  Marià Corbí del qual  Guardans fou la curadora. L'acte va cloure el  cicle de conferències «Perspectivas del pensamiento de Corbí», que se celebraren des del el 8 de novembre de 2018a la mateixa seu ( Carrer Rocafort, 234 Barcelona ). [+]

Homenatge a Lluís Duch: El savi que va emparaular el món Homenatge a Lluís Duch: El savi que va emparaular el món Homenatge a Lluís Duch: El savi que va emparaular el món
Homenatge a Lluís Duch: El savi que va emparaular el món

El dimecres 9 de gener, a les 19h, la secció de Filosofia de l' Ateneu Barcelonès va celebrar un homenatge públic a  Lluís Duch , finat el mes de novembre passat, a la sala Oriol Bohigas de la seu de l'entitat ( Canuda 6 , Barcelona), amb diverses intervencions i una actuació musical. El títol de l'homenatge fou 'El savi que va emparaular el món', prenent el títol de l'obra en commemoració del seu 75 aniversari publicada a  Fragmenta :  Emparaular el món. Fragmenta també acaba de publicar  Sortida del laberint , la seva obra pòstuma, un repàs a la seva biografia vital i intel·lectual. [+]

Mardía Herrero: maternitat sagrada Mardía Herrero: maternitat sagrada Mardía Herrero: maternitat sagrada
Mardía Herrero: maternitat sagrada

Entrevista a  Mardía Herrero a Ariadna TV amb beatriz Calvo, amb motiu de la recent publicació del llibre Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo , a  Fragmenta Editorial . [+]

Ignasi Moreta presenta les últimes novetats de Fragmenta Ignasi Moreta presenta les últimes novetats de Fragmenta Ignasi Moreta presenta les últimes novetats de Fragmenta
Ignasi Moreta presenta les últimes novetats de Fragmenta

Ignasi Moreta , editor de  Fragmenta , comenta en aquesta entrevista amb Jesús Bastante, a  Religión Digital , les últimes novetats de l'editorial en castellà:  Contra los absolutos , on  Joan-Carles Mèlich conversa amb l'editor (també en  català ),  ¿Hablamos del mismo Dios? , de  Raimon Panikkar i  Pinchas Lapide (també en  català ),  Cómo santa Teresa me acompañó al sufismo , de  Mardía Herrero ,  Claves de simbología , de  Jaime D. Parra , i  Ángeles o robots , de  Jordi Pigem . [+]