-
Raimon Panikkar Una cristofania
A cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l’edició catalana: Xavier Serra Narciso. Traducció de Montserrat Camps, Esteve Serra Arús i Josep Torras Rodergas
¿Què és el que fa cristià un cristià? L’Esperit de Crist que viu en l’home. I Raimon Panikkar continua: «A l’objecció que “llavors tothom és cristià”, tinc poca cosa per respondre, perquè la meva consciència cristiana no és res que em separi del meu proïsme; al contrari, és allò que estableix el vincle de comunió més profund, o sigui, el fet que tots estiguem empregnats de l’Esperit diví.»
-
Arthur M. Abell Música i inspiració
Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg
Introduccions de Josep Maria Gregori i Cifré i Oriol Pérez i Treviño. Traducció de Josep Pelfort Gregori.
El procés creatiu és una barreja de tècnica, enteniment, força de voluntat, do de la imaginació, fantasia, determinació, desig ardent. I per molt bona que sigui l'execució, no hi haurà cap composició que perduri si no té inspiració. La inspiració, quan arriba, és d'una subtilitat i d'una finor que se sostreu a tota classificació; és un despertar, una activació de totes les facultats humanes. I el gran secret de tots els genis creadors es troba en el fet que posseeixen la força d'apropiar-se de la bellesa, la riquesa, la grandesa i l'excelsitud que hi ha a dins de la seva ànima i, alhora, de comunicar aquesta riquesa als altres.
-
José Tolentino Mendonça El petit camí de les grans preguntes
Traducció de Pere Comellas
Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acosten més al sentit, a l'apertura del sentit, que no pas les respostes. Que les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem necessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insuficient l'experiència que fem. La pregunta és la grafia de l'escreix amb què la vida es manifesta.
-
Marion Muller-Colard L'altre Déu
El plany, l'amenaça i la gràcia
Traducció del francès d'Adrià Pujol Cruells
Vivim sovint sota la creença d'una justícia immanent i ni tan sols en som conscients. Fruit d'aquesta creença, que té l'origen en unes relacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podia passar-li res de terrible» o «Aquell home ja ha passat per una forta malaltia, no n'hi pot arribar una de pitjor».
-
Raül Garrigasait La ira
La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d'una manera concreta d'entendre el món o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com un alçament de totes les nostres potencialitats físiques i morals.
-
Jordi Graupera La supèrbia
La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir els millors àngels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L'antídot de la supèrbia no és tan sols la humilitat; és també un espai social on l'interès genuí per coses diferents i elevades és vist com un guany per a tothom. Fa la vida més rica i oberta.
-
Anna Punsoda La luxúria
La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac.
-
Xavier Melloni Èxode i èxtasi en Ignasi de Loiola
Una aproximació a la seva 'Autobiografia'
La nostra època és òrfena de grans relats. Tota comunitat, poble i cultura es reconeixen en les gestes dels personatges que encarnen els valors que els fonamenten. Estem necessitats de referències arquetípiques on puguem veure com cobren vida el sentit i les virtuts en què creiem i que ens sustenten. Quan som davant d'una història edificant, ens edifiquem a nosaltres mateixos. A la vegada, necessitem veure'ns reflectits en els processos de transformació dels que ens precedeixen, perquè la nostra vida és un guió inacabat. Tot plegat ens impulsa a confiar que, igual que passa en les vides dels personatges que se'ns narren, al final se'ns revelarà el sentit de l'aparent caos en què vivim. Això només ho sabrem quan acabarà el recorregut, no mentre el recorrem. Per això, un relat acabat ens calma i, fins i tot, ens guareix de les ferides de la confusió, de la incertesa i del sense sentit.
-
Marion Muller-Colard La intranquil·litat
Traducció del francès d'Helena Cots
«¿Què seríem sense la nostra intranquil·litat? Si, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l'estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, m'agraden les seves giragonses, la seva exigència, la seva insatisfacció. Si de natural sou serens i pausats, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres ànimes tranquil·les. O potser sí. Potser us desitjo ser lleugerament pertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la punta d'impaciència, l'alteració necessària per reprendre el camí mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revela a ella mateixa.»
-
Lluís Duch Conceptes fonamentals d'antropologia i religió
A cura d'Ignasi Moreta
Aquest llibre aplega trenta-quatre articles d'enciclopèdia redactats per Lluís Duch per a la Gran enciclopèdia catalana, per a Conceptos clave de la antropología cultural, d'Ángel Aguirre, i per a Conceptos fundamentales del cristianismo, de Casiano Floristán i Juan José Tamayo. L'aplec d'aquestes col·laboracions en un sol llibre dona lloc a una obra coherent i homogènia: una mena de diccionari d'antropologia i religió o, si es prefereix, d'antropologia de la religió. Tot article d'enciclopèdia té, òbviament, una finalitat eminentment divulgadora, i els de Duch que s'apleguen en aquest llibre no en són cap excepció. Tanmateix, en gairebé tots els textos és perceptible el segell propi de l'autor. No som davant un mer divulgador, sinó davant un investigador de primer ordre que ha acceptat oferir resums de primera mà de conceptes que va estudiar amb la màxima profunditat i ambició.
-
Adrià Pujol Cruells La gola
El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen butlla per càrrec o per ofici, la golafreria desbridada se sol veure de mal gust. La gola ha mutat en malaltia: ha passat de vici voluntari a infortuni hereditari, de pecat de rics a pecat de tots, de depravació individual a tendència social. Hem socialitzat les virtuts, però també les tares.
-
Oriol Ponsatí-Murlà L'avarícia
L'avarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). L'avarícia implica tant l'adquirir (rebre) com el no desprendre's (no donar), i res no és excessiu, ni desordenat, ni desmesurat si no és en relació amb una gradació que marca el punt d'excés, un ordre o una mesura. D'aquí els seus límits difusos.
-
Marina Porras L'enveja
L'enveja és una mala mirada: una mirada rancorosa, plena de verí. És relacional i relativa, necessita els altres per existir. Si estem tacats per l'enveja, allò que tenim o allò que som es mesura a partir del valor de l'altre i, com més a prop som d'allò que envegem, més forta es torna la pulsió. Tot en aquest pecat comença als ulls.
-
Oriol Quintana La mandra
L'eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la tasca de l'home no consisteix a ascendir sinó a aprendre a conviure amb unes passions que el fan ser qui és.
- Notícies
-
18 de març de 2021
18:30
El cervell: biologia, ment i transcendència, amb Ramon M. Nogués [+]
-
13 de març de 2021
18:00
Milena Carrara parla de Raimon Panikkar [+]
-
2 de març de 2021
"La ira, entre la bogeria i la justícia", Raül Garrigasait a La Garriga [+]
-
25 de febrer de 2021
Fragmenta reedita el 'Càntic dels Càntics de Salomó', '¿Humanos o posthumanos?' i 'El cerebro espiritual' [+]
-
11 de gener de 2021
Fragmenta publica 'Una cristofania', de Raimon Panikkar, «una renovada confessió de fe cristiana resultat de tota una vida» [+]



Jordi Graupera , autor de La soberbia , ha conversat amb Víctor Lapuente, catedràtic a la Universitat de Göteborg i escriptor, el dimarts 29 de desembre a les 19h (a les 12h a Mèxic i a les 13h a Colòmbia) en directe des del canal de Youtube de Fragmenta Editorial. [+]



Raül Garrigasait , autor de La ira , un dels títols de la sèrie sobre els pecats capitals de Fragmenta, intervé en aquest espai dedicat a 'la mala llet' del programa 'Quan arribin els marcians', a TV3. [+]



Oriol Quintana , autor de La pereza , va conversar amb Santiago Alba Rico, filòsof i escriptor, el dimecres 9 de desembre a les 19h (a les 12h a Mèxic i a les 13h a Colòmbia) en directe des del canal de Youtube de Fragmenta Editorial. [+]



Oriol Quintana , autor de La mandra , és entrevistat per Jofre Font al programa 'Quan arribi els marcians', de TV3, en una peça específica sobre la mandra. [+]



Marion Muller-Colard , autora dels llibres La intranquil·litat (Fragmenta, 2019) i L'altre Déu (Fragmenta 2020) va concedir aquesta entrevista en el marc del Festival dels Clàssics 2020, organitzat per la Casa dels Clàssics. [+]