• ¿Parlem del mateix Déu?

    Raimon Panikkar Pinchas Lapide ¿Parlem del mateix Déu?

    Un diàleg

    Amb la participació d'Anton Kenntemich, prefaci de Milena Carrara Pavan, i traducció de l'alemany d'Anna Punsoda i Ricart

    Hi ha una màxima rabínica molt antiga segons la qual cada controvèrsia té, si es mira amb profunditat, tres cares: la teva, la meva i la cara correcta. Fent-se seva aquesta sentència, Pinchas Lapide, jueu, i Raimon Panikkar, cristià, hindú i buddhista, dialoguen en profunditat sobre Déu, però també sobre l'ateisme, el fonamentalisme, el mal, la Bíblia, les escriptures vèdiques o la mística.

  • El sacrifici prohibit

    Marie Balmary El sacrifici prohibit

    Freud i la Bíblia

    Traducció d'Andreu Trilla

    La psicoanàlisi i la Bíblia es fonamenten en relats que donen compte, respectivament,d'experiències de l'inconscient i d'experiències del diví. No falten obstacles, però, a l'hora d'efectuar una doble lectura dels textos psicoanalítics i dels textos bíblics, atesa la desconfiança de la psicoanàlisi respecte de la religió i de la religió envers la psicoanàlisi.

  • Exercicis espirituals

    Ignasi de Loiola Exercicis espirituals

    Traducció del castellà de Ramon M. Torelló, introducció de Josep M. Rambla, annexos de Xavier Melloni i Roland Barthes

    A través dels Exercicis espirituals, Ignasi de Loiola sotmet la meditació religiosa a una feina metòdica. El llibre proporciona materials, perfectament estructurats, per a un recés interior de fins a quatre setmanes. Es tracta d'una proposta de pedagogia espiritual amb la finalitat d'elaborar tècnicament una interlocució amb Déu.

  • L'escola de la Haru

    Flavia Company Luciano Lozano L'escola de la Haru

    La Haru dona el senyal. Comença la dansa de moviments per col·locar-se en la posició adequada. Les cames, les espatlles, la mirada, les mans, l'arc. Relaxació, concentració, observació. Tots respiren al mateix temps, amb la pausa necessària per mantenir la calma. No els distreu res. Ni el vol de les aus, ni el balanceig de les branques dels arbres més propers. Simultàniament, com una de sola, les quatre fletxes surten volant cap al seu destí, com aviat ho faran els alumnes en marxar del dojo.

  • Filosofia de la religió

    Pere Lluís Font Filosofia de la religió

    Sis assaigs i una nota

    La filosofia de la religió és una disciplina filosòfica relativament jove i pràcticament sense tradició acadèmica a casa nostra, que fa un tractament no religiós de la religió. No religiós no vol pas dir 'antireligiós': vol dir simplement 'aconfessional'. La filosofia de la religió no és ni religiosa ni antireligiosa. No pretén ni defensar ni atacar la religió, sinó pensar-la.

    Aquests assaigs de filosofia de la religió de Pere Lluís Font pretenen contribuir a la normalització universitària dels estudis sobre un àmbit cultural tan important com són les religions.

  • Petita teologia de la lentitud

    José Tolentino Mendonça Petita teologia de la lentitud

    Traducció del portuguès de Pere Comellas Casanova

    Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tot transita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud que ens protegeixi de les precipitacions mecàniques, dels gestos cegament compulsius, de les paraules repetides i banals. Necessitem reaprendre l'aquí i l'ara de la presència, reaprendre el que és sencer, intacte, concentrat, atent i u.

  • El monestir interior

    Victoria Cirlot i Blanca Garí (ed.) El monestir interior

    Amb textos de Caroline Bruzelius, Victoria Cirlot, Blanca Garí, Marco Rainini i María Tausiet

    En èpoques i tradicions molt diverses, homes i dones han cercat sovint llocs on trobar-se a si mateixos. En algunes d'aquestes tradicions, aquests llocs de particular indagació i treball interior han rebut el nom de monestir. Es tracta sens dubte d'un espai, però sobretot es tracta d'un lloc creat i definit per l'ús que se'n fa. El lloc neix d'una pràctica. ¿De quin espai es tracta? ¿A l'interior de quin espai tenen lloc les pràctiques monàstiques? ¿On van els qui se cerquen a si mateixos? El monestir, tot i ser sovint un espai exteriorment visible, en última instància oculta sempre un on interior i recòndit, de difícil accés.

  • Lamentació per les divergències

    Lamentació per les divergències

    Ensenyaments de Shinran atribuïts a Yuien

    Edició i traducció de Bernat Martí i Oroval

    La Lamentació per les divergències és un dels escrits budistes més llegits al Japó des de principis del segle xx fins a l'actualitat. Es tracta d'una obra envoltada de nombrosos enigmes. Escrita entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV, és un text on s'afirma que es recullen els ensenyaments d'una de les figures més influents del budisme japonès, Shinran (1173-1262), considerat el fundador de la tradició japonesa anomenada la Veritable Escola de la Terra Pura. A finals del segle XIX i principis del segle XX no sols esdevingué una obra llegida amb profusió pels fidels d'aquesta tradició budista, sinó que superà els límits dels cercles budistes per convertir-se en un escrit conegut pel gran públic.

  • Contes cabalístics

    Nahman de Bratslav Contes cabalístics

    Edició i traducció de Joan Ferrer i Jordi Sidera

    Els Contes cabalístics són un document de primer ordre dins l'hassidisme, un moviment divers i plural arrelat en les tradicions més esotèriques de la religió jueva. L'hassidisme es pot entendre com l'evolució lògica dels diferents corrents místics d'època medieval fruit de la necessitat sentida de renovació espiritual del judaisme. L'experiència mística hassídica proposa la integració plena de l'individu en el cosmos. Lluny dels dualismes clàssics, l'hassidisme concep la corporalitat com un dels múltiples aspectes del diví. Els actes quotidians s'han de retornar a la dimensió sagrada de la qual provenen.

  • L'exili de Déu

    Lluís Duch L'exili de Déu

    En el transcurs dels últims seixanta o setanta anys s'ha produït un gir copernicà en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» s'ha convertit en un Déu estrany, aliè, distant i, per molts, fins i tot inexistent, com si es tractés del deus otiosus d'algunes tradicions africanes. ¿Significa això que Déu ha deixat de tenir presència i eficàcia en la vida privada i pública de les persones al marge de les qualificacions que sovint, com gegantines lloses insuportables, s'han carregat sobre Ell, i que ja no suscita l'interès de les societats del segle XXI?

  • Jatakes

    Marta Millà Rebeca Luciani Jatakes

    Sis contes budistes

    Fa molts i molts anys van néixer al sud-est asiàtic uns animals peculiars amb poders màgics. Expliquen que per allà on passaven transformaven les ombres en llum perquè encomanaven l'alegria i la bondat dels seus cors a tots els éssers vius.

    Els jatakes narren les històries d'aquests animals exemplars. Formen part de la col·lecció d'obres que preserven els principis del budisme més primitiu i que han passat de mestres a deixebles al llarg dels anys. No pretenen alliçonar, sinó inspirar una conducta conscient i ètica.

  • El sisè sentit

    Laia de Ahumada Mercè López El sisè sentit

    A més dels cinc sentits, en dec tenir un altre que no es veu ni se sent, que no fa olor ni té gust, i que tampoc no es pot tocar: el sisè sentit!

    És aquell que em fa veure el que no es veu a primera vista. És aquell que m’ajuda a sentir amb tot el cos el que passa dins meu.

  • Fe, hermenèutica, paraula

    Raimon Panikkar Fe, hermenèutica, paraula

    Edició a cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l’edició catalana: Xavier Serra Narciso. Traduccions de Carles Miró, Jordi Pigem, Anna Punsoda, Esteve Serra Arús i Tina Vallès

    La fe permet l'obertura a l'impensat, al mite, però alhora inicia el camí vers l'impensable, un horitzó de consciència cada cop més ampli que apunta a l'experiència mística del silenci. L'hermenèutica és l'art i la ciència de la interpretació, de produir un sentit, de donar significat, de tornar la vida als símbols i, finalment, de deixar que n'emergeixin de nous. I en la paraula prenen cos el silenci i el sentit, s'encarnen; en ella es cultiven i es realitzen creativament.

  • Notícies
  • 6 d'octubre de 2018 12:00

    Jaume Angelats parlarà de Raimon Panikkar a Girona [+]

  • 6 d'octubre de 2018 11:30

    Raquel Bouso parlarà sobre les dones al budisme a la Jornada sobre "Dona i religió" [+]

  • 5 d'octubre de 2018 18:00

    Visita amb Jordi Pigem a l'exposició "Viure l'aventura intercultural" [+]

  • 4 d'octubre de 2018 19:00

    "Panikkar: De Sant Gervasi a l'Himàlaia", conferència de Jordi Pigem [+]

  • 2 d'octubre de 2018 18:00

    Miquel-Àngel Serra inaugura la jornada "Ètica i tecnologia" [+]

  • 27 de setembre de 2018 18:00

    Raimon Panikkar, un esperit contemplatiu, conferència de Xavier Serra a Almenar [+]

  • 25 de setembre de 2018 19:00

    'Els mestres de la sospita', de Francesc Torralba, segona edició [+]

  • 10 de setembre de 2018

    La Fundació Joan Maragall organitza el cicle “Raimon Panikkar. Diàleg fe i cultura des de la intuïció cosmoteàntrica” [+]


Xavier Melloni i Josep M. Rambla van presentar els 'Exercicis espirituals' d'Ignasi de Loiola Xavier Melloni i Josep M. Rambla van presentar els 'Exercicis espirituals' d'Ignasi de Loiola Xavier Melloni i Josep M. Rambla van presentar els 'Exercicis espirituals' d'Ignasi de Loiola
Xavier Melloni i Josep M. Rambla van presentar els 'Exercicis espirituals' d'Ignasi de Loiola

El dimecres dia 18 d'abril, a les 19h, va tenir lloc lloc la presentació de l’edició bilingüe castellà-català dels  Exercicis espirituals d’ Ignasi de Loiola , publicada per  Fragmenta . Hi van intervenir  Josep M. Rambla , autor de la introducció, i  Xavier Melloni , autor d'un dels dos annexos del llibre. L'acte va celebrar-se a la seu de  Cristanisme i Justícia ( Roger de Llúria 13 , Barcelona). [+]

Ignasi Moreta: 'La gran temptació de les religions és creure que tenen les respostes de tot' Ignasi Moreta: 'La gran temptació de les religions és creure que tenen les respostes de tot' Ignasi Moreta: 'La gran temptació de les religions és creure que tenen les respostes de tot'
Ignasi Moreta: "La gran temptació de les religions és creure que tenen les respostes de tot"

Ignasi Moreta , editor de  Fragmenta i comissari de l' Any Raimon Panikkar , parla d'aquestes dues qüestions amb David Guzmán, a programa Terrícoles, de Betevé. [+]

Acte d'inauguració de l'Any Raimon Panikkar Acte d'inauguració de l'Any Raimon Panikkar Acte d'inauguració de l'Any Raimon Panikkar
Acte d'inauguració de l'Any Raimon Panikkar

El dilluns dia 5 de febrer, a les 18h, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, va tenir lloc la inauguració de l' Any Raimon Panikkar . L'acte fou presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, constà d'una intervenció de  Jordi Pigem , un col·loqui amb  Victoria Cirlot , Agustí Pániker,  Milena Carrara i  Svami Satyananda Sarasvati , , moderat per Antoni Bassas, una intervenció d' Ignasi Moreta (comissari de l'Any Panikkar i editor de  Fragmenta ) i es tancarà amb un recital de Jordi Savall. [+]

'Espiritualitat ecològica', amb Josep M. Mallarach i Lluc Torcal 'Espiritualitat ecològica', amb Josep M. Mallarach i Lluc Torcal 'Espiritualitat ecològica', amb Josep M. Mallarach i Lluc Torcal
"Espiritualitat ecològica", amb Josep M. Mallarach i Lluc Torcal

El dimecres dia 31 de gener, a les 19.00 h, va celebrar-se un nou Diàleg  de Pedralbes amb el títol 'Espiritualitat ecològica', organitzat per l'Ajuntament  de Barcelona |  Monestir  de Pedralbes , amb Josep M. Mallarach, doctor en ciències i màster en ciències ambientals, i Lluc Torcal, monjo de Poblet i procurador general de l'Orde del Cister, moderats per  Francesc Torralba , doctor en filosofia i teologia, catedràtic  de filosofia  de la URL. L'acte va desenvolupar-se al  Reial Monestir  de Santa Maria  de Pedralbes . [+]