-
Ignasi de Loiola Exercicis espirituals
Traducció del castellà de Ramon M. Torelló, introducció de Josep M. Rambla, annexos de Xavier Melloni i Roland Barthes
A través dels Exercicis espirituals, Ignasi de Loiola sotmet la meditació religiosa a una feina metòdica. El llibre proporciona materials, perfectament estructurats, per a un recés interior de fins a quatre setmanes. Es tracta d'una proposta de pedagogia espiritual amb la finalitat d'elaborar tècnicament una interlocució amb Déu.
-
Manel Ollé Neus Caamaño Tao
Fragments del vell camí xinès del mestre Laozi
¿Com podem introduir els nens en la filosofia del taoisme?
A través de fragments seleccionats del Llibre del Tao que parlen sobre rius, cases, gots o arbres, descobriran que el savi no sempre és el més fort i poderós, sinó un barquer que sap aprofitar els corrents del riu, algú tou i flexible com un bambú, que fa sense fer i ensenya sense voler, que avança sense seguir camins ni petjades i no es perd mai. -
Flavia Company Luciano Lozano L'escola de la Haru
La Haru dona el senyal. Comença la dansa de moviments per col·locar-se en la posició adequada. Les cames, les espatlles, la mirada, les mans, l'arc. Relaxació, concentració, observació. Tots respiren al mateix temps, amb la pausa necessària per mantenir la calma. No els distreu res. Ni el vol de les aus, ni el balanceig de les branques dels arbres més propers. Simultàniament, com una de sola, les quatre fletxes surten volant cap al seu destí, com aviat ho faran els alumnes en marxar del dojo.
-
Pere Lluís Font Filosofia de la religió
Sis assaigs i una nota
La filosofia de la religió és una disciplina filosòfica relativament jove i pràcticament sense tradició acadèmica a casa nostra, que fa un tractament no religiós de la religió. No religiós no vol pas dir 'antireligiós': vol dir simplement 'aconfessional'. La filosofia de la religió no és ni religiosa ni antireligiosa. No pretén ni defensar ni atacar la religió, sinó pensar-la.
Aquests assaigs de filosofia de la religió de Pere Lluís Font pretenen contribuir a la normalització universitària dels estudis sobre un àmbit cultural tan important com són les religions.
-
José Tolentino Mendonça Petita teologia de la lentitud
Traducció del portuguès de Pere Comellas Casanova
Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tot transita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud que ens protegeixi de les precipitacions mecàniques, dels gestos cegament compulsius, de les paraules repetides i banals. Necessitem reaprendre l'aquí i l'ara de la presència, reaprendre el que és sencer, intacte, concentrat, atent i u.
-
Victoria Cirlot i Blanca Garí (ed.) El monestir interior
Amb textos de Caroline Bruzelius, Victoria Cirlot, Blanca Garí, Marco Rainini i María Tausiet
En èpoques i tradicions molt diverses, homes i dones han cercat sovint llocs on trobar-se a si mateixos. En algunes d'aquestes tradicions, aquests llocs de particular indagació i treball interior han rebut el nom de monestir. Es tracta sens dubte d'un espai, però sobretot es tracta d'un lloc creat i definit per l'ús que se'n fa. El lloc neix d'una pràctica. ¿De quin espai es tracta? ¿A l'interior de quin espai tenen lloc les pràctiques monàstiques? ¿On van els qui se cerquen a si mateixos? El monestir, tot i ser sovint un espai exteriorment visible, en última instància oculta sempre un on interior i recòndit, de difícil accés.
-
Lamentació per les divergències
Ensenyaments de Shinran atribuïts a Yuien
Edició i traducció de Bernat Martí i Oroval
La Lamentació per les divergències és un dels escrits budistes més llegits al Japó des de principis del segle xx fins a l'actualitat. Es tracta d'una obra envoltada de nombrosos enigmes. Escrita entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV, és un text on s'afirma que es recullen els ensenyaments d'una de les figures més influents del budisme japonès, Shinran (1173-1262), considerat el fundador de la tradició japonesa anomenada la Veritable Escola de la Terra Pura. A finals del segle XIX i principis del segle XX no sols esdevingué una obra llegida amb profusió pels fidels d'aquesta tradició budista, sinó que superà els límits dels cercles budistes per convertir-se en un escrit conegut pel gran públic.
-
Nahman de Bratslav Contes cabalístics
Edició i traducció de Joan Ferrer i Jordi Sidera
Els Contes cabalístics són un document de primer ordre dins l'hassidisme, un moviment divers i plural arrelat en les tradicions més esotèriques de la religió jueva. L'hassidisme es pot entendre com l'evolució lògica dels diferents corrents místics d'època medieval fruit de la necessitat sentida de renovació espiritual del judaisme. L'experiència mística hassídica proposa la integració plena de l'individu en el cosmos. Lluny dels dualismes clàssics, l'hassidisme concep la corporalitat com un dels múltiples aspectes del diví. Els actes quotidians s'han de retornar a la dimensió sagrada de la qual provenen.
-
Lluís Duch L'exili de Déu
En el transcurs dels últims seixanta o setanta anys s'ha produït un gir copernicà en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» s'ha convertit en un Déu estrany, aliè, distant i, per molts, fins i tot inexistent, com si es tractés del deus otiosus d'algunes tradicions africanes. ¿Significa això que Déu ha deixat de tenir presència i eficàcia en la vida privada i pública de les persones al marge de les qualificacions que sovint, com gegantines lloses insuportables, s'han carregat sobre Ell, i que ja no suscita l'interès de les societats del segle XXI?
-
Marta Millà Rebeca Luciani Jatakes
Sis contes budistes
Fa molts i molts anys van néixer al sud-est asiàtic uns animals peculiars amb poders màgics. Expliquen que per allà on passaven transformaven les ombres en llum perquè encomanaven l'alegria i la bondat dels seus cors a tots els éssers vius.
Els jatakes narren les històries d'aquests animals exemplars. Formen part de la col·lecció d'obres que preserven els principis del budisme més primitiu i que han passat de mestres a deixebles al llarg dels anys. No pretenen alliçonar, sinó inspirar una conducta conscient i ètica.
-
Laia de Ahumada Mercè López El sisè sentit
A més dels cinc sentits, en dec tenir un altre que no es veu ni se sent, que no fa olor ni té gust, i que tampoc no es pot tocar: el sisè sentit!
És aquell que em fa veure el que no es veu a primera vista. És aquell que m’ajuda a sentir amb tot el cos el que passa dins meu.
-
Raimon Panikkar Fe, hermenèutica, paraula
Edició a cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l’edició catalana: Xavier Serra Narciso. Traduccions de Carles Miró, Jordi Pigem, Anna Punsoda, Esteve Serra Arús i Tina Vallès
La fe permet l'obertura a l'impensat, al mite, però alhora inicia el camí vers l'impensable, un horitzó de consciència cada cop més ampli que apunta a l'experiència mística del silenci. L'hermenèutica és l'art i la ciència de la interpretació, de produir un sentit, de donar significat, de tornar la vida als símbols i, finalment, de deixar que n'emergeixin de nous. I en la paraula prenen cos el silenci i el sentit, s'encarnen; en ella es cultiven i es realitzen creativament.
-
Dídac P. Lagarriga Del teu germà musulmà
Cartes d’avui a Charles de Foucauld
Pròleg de Xavier Melloni. Epíleg de Pablo d’Ors
Aquest llibre ens convida a descobrir l'islam silent i místic, un islam no exempt d'un intens vessant social i cultural que busca sempre la trobada amb l'altre. L'autor ens fa entrar en el recinte del diàleg interreligiós: el destinatari de les cartes (Charles de Foucauld, el lector o la mateixa necessitat d'explicar-se) és el seu àlter ego i alhora també és l'altre. Una conversa que defuig la lògica temporal i les raons del dogma per establir-se en la intimitat de l'experiència a través de les cartes d'algú que es va incorporar a l'islam i que interacciona amb un altre algú que va decidir convertir-se al cristianisme gràcies a l'islam.
-
Dolors Bramon L'islam avui
Alguns aspectes controvertits
Aquest llibre pretén ser una eina que permeti orientar-se amb rigor i profunditat en alguns dels aspectes més controvertits relacionats amb l'islam i amb la seva inserció en el món contemporani. L'obra estableix amb claredat la terminologia apropiada per parlar de l'islam, de manera que conceptes com gihad o xaria es presenten amb una precisió que contrasta amb l'ús que se'n fa habitualment als mitjans de comunicació.
- Notícies
-
29 d'abril de 2018
10:00
Halil Bárcena i Dolors Bramon participen en un congrés franciscà sobre l'islam, a Madrid [+]
-
26 d'abril de 2018
19:00
¿Què és el diàleg interreligiós? taula rodona a propòsit de l'Any Panikkar [+]
-
25 d'abril de 2018
18:30
Krishnamurti en l'obra i en el Fons Panikkar, per Emili Puig i Vilaró, a Girona [+]
-
24 d'abril de 2018
20:00
El camí que va obrir Raimon Panikkar, amb Xavier Melloni, a Manresa [+]
-
24 d'abril de 2018
19:00
Raimon Panikkar, la trobada entre l'orient i l'occident. Conferència d'Ignasi Moreta a Cardedeu. [+]
-
24 d'abril de 2018
13:00
Reptes jurídics del transhumanisme, conferència d'Albert Cortina a Madrid [+]



El dimecres dia 18 d'abril, a les 19h, va tenir lloc lloc la presentació de l’edició bilingüe castellà-català dels Exercicis espirituals d’ Ignasi de Loiola , publicada per Fragmenta . Hi van intervenir Josep M. Rambla , autor de la introducció, i Xavier Melloni , autor d'un dels dos annexos del llibre. L'acte va celebrar-se a la seu de Cristanisme i Justícia ( Roger de Llúria 13 , Barcelona). [+]



Ignasi Moreta , editor de Fragmenta i comissari de l' Any Raimon Panikkar , parla d'aquestes dues qüestions amb David Guzmán, a programa Terrícoles, de Betevé. [+]



El dilluns dia 5 de febrer, a les 18h, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, va tenir lloc la inauguració de l' Any Raimon Panikkar . L'acte fou presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, constà d'una intervenció de Jordi Pigem , un col·loqui amb Victoria Cirlot , Agustí Pániker, Milena Carrara i Svami Satyananda Sarasvati , , moderat per Antoni Bassas, una intervenció d' Ignasi Moreta (comissari de l'Any Panikkar i editor de Fragmenta ) i es tancarà amb un recital de Jordi Savall. [+]



El dimecres dia 31 de gener, a les 19.00 h, va celebrar-se un nou Diàleg de Pedralbes amb el títol 'Espiritualitat ecològica', organitzat per l'Ajuntament de Barcelona | Monestir de Pedralbes , amb Josep M. Mallarach, doctor en ciències i màster en ciències ambientals, i Lluc Torcal, monjo de Poblet i procurador general de l'Orde del Cister, moderats per Francesc Torralba , doctor en filosofia i teologia, catedràtic de filosofia de la URL. L'acte va desenvolupar-se al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes . [+]