George Steiner

Presències reals

Pròleg d'Amador Vega. Traducció de l’anglès d'Helena Lamuela

Presències reals (1989) és un dels llibres més controvertits de George Steiner. En una exhibició d’erudició i clarividència, l’autor defensa la tesi segons la qual totes les arts estan lligades de manera indissociable amb la transcendència del diví, de manera que no hi pot haver una obra d’art autèntica, una poesia, una peça musical o una pintura, sense la presència d’un déu, el que sigui. En certa manera, l’art és, per Steiner, una reacció a la creació. El llibre planteja una defensa del significat de les arts i de la creació poètica per si mateixos, una invitació a mirar l’art autèntic de cara i a deixar-se posseir per la llibertat que pot atorgar l’experiència estètica de la lectura directa i activa, deixant enrere el comentari i la dissecció de la teoria literària, que afebleixen l’impacte estètic de l’art. Proposa, en definitiva, una interpretació activa i no passiva de les obres més importants de la tradició literària occidental, explorant els límits del llenguatge i dels significats. Una defensa en tota regla de l’accés a la transcendència per mitjà de l’experiència estètica: «El tors arcaic de la cèlebre poesia de Rilke ens diu: “canvia de vida”. I fan el mateix tota poesia, novel·la, obra de teatre, pintura i composició musical que valgui la pena trobar-se.»

Amb el recolzament de l'Oficina de Suport a les Iniciatives Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Autor - George Steiner
Autor George Steiner

George Steiner (Neuilly-sur-Seine, 1929 – Cambridge, 2020) és, sens dubte, un dels intel·lectuals més influents del segle xx. Considerat un home del Renaixement modern, Steiner va néixer en el si d’una família vienesa d’origen jueu que s’havia hagut d’exiliar a la rodalia de París fugint del nazisme. Amb la capitulació de França, Steiner i la seva família van haver de tornar a emigrar, aquest cop als Estats Units, on es va formar. Doctorat en teoria de la literatura per la Universitat d’Oxford amb La mort de la tragèdia (1961), va escriure sobre una vasta quantitat de temes, amb la literatura comparada i els estudis sobre el llenguatge com a interessos principals.

A Fragmenta hem publicat Presències reals (2022).

Foto: William Logan, cortesia de New Directions