Nova sessió dels Diàlegs panikkarians

Xavier Melloni, antropòleg, teòleg i jesuïta, i Amador Vega, catedràtic d’Estètica a la UPF, van conversar en una nova sessió dels Diàlegs panikkarians, que giren al voltant dels volums publicats fins ara de l’Opera Omnia Raimon Panikkar. Fou el dijous 13 de març de 2014 a les 19:00 h a les Cotxeres del Palau Robert (Pg. de Gràcia 107, Barcelona), i parlaren del llibre Espiritualitat, el camí de la Vida (Fragmenta, 2012).

Els Diàlegs panikkarians estan organitzats per la Fundació Vivarium Raimon Panikkar, la Institució de les Lletres CatalanesFragmenta Editorial i compten amb la col·laboració de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i Casa Àsia. Transport: Metro: Diagonal; FGC: Provença; Bus: 24.

[Fotos a Facebook]

Espiritualitat, el camí de la Vida

El llibre va publicar-se a cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l’edició catalana: Xavier Serra. Traduccions d’Ignasi Boada, Montserrat Camps, Just M. Llorens, Jordi Martí Roig, Ignasi Moreta, Bernat Puigtobella i Josep Rovira Tenas.

¿Quina mena d’espiritualitat és la pròpia del nostre temps? Raimon Panikkar considera que ha de ser una espiritualitat integral, és a dir, que ha d’implicar l’home en la seva totalitat, sense deixar de banda cap aspecte de la realitat. Panikkar convida a recuperar la consciència de la unitat que constituïm en pensar-nos com a cos, com aànima, com a polis i com a kosmos. L’home no un cos, sinó que és cos (una espiritualitat que fes abstracció del cos humà seria incompleta). Però l’home també és psyché, ànima conscient de si mateixa. Com també és polis(l’home no és un individu: és societat). I, finalment, l’home és kosmos, univers, món: la terra no és «l’altre», sinó que és part constitutiva de l’home. Viscuda d’aquesta manera, la interioritat deixa de trobar-se en oposició dialèctica amb l’exterioritat, i permet descobrir el sentit de la vida en la joia, en les sofrences, en les passions, en tots i cadascun dels instants del present.