Gilbert Durand (Chambèri, 1921 – Rumilly, 2012) és un filòsof i antropòleg, va ser professor de la Universitat de Grenoble. Deixeble de Gaston Bachelard, i marcat també per les obres d’Henri Corbin i Mircea Eliade, el 1966 va fundar el Centre de Recherches sur l’Imaginaire, on va desenvolupar un innovador enfocament mitològic i arquetípic de la imaginació creadora, amb aplicacions en els camps de l’estètica, la iconologia, la iconografia i la crítica literària. Va ser col·laborador assidu del Cercle d’Eranos, on va pronunciar una sèrie de conferències recollides i editades per Alain Verjat (La crisis espiritual en Occidente. Las conferencias de Eranos, Siruela, 2011). Algunes de les seves obres són Les structures anthropologiques de l’imaginaire (Dunod, 1960), Beaux-arts et archétypes. La religion de l’art (Presses Universitaires de France, 1989), Introduction à la mythodologie. Mythes et sociétés (Albin Michel, 1996) i La imaginació simbòlica (1964), el primer llibre de Durand que es publica en català, a Fragmenta.