Tornar

Mircea Eliade El mite de l'etern retorn

Arquetips i repetició

Introducció de Lluís Duch, traducció de Víctor Obiols

Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L'historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d'«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per l'home arcaic, les coses es repeteixen fins a l'infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. Però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l'Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès o, si més no, la seva virulència és atenuada.

El comportament de l'home primitiu és regit per la creença en una realitat absoluta que s'oposa al món profà de les «irrealitats»; en última instància, el món profà no constitueix pròpiament dit un «món»; és l'«irreal» per excel·lència, el no-creat, el no-existent: el no-res.

A la introducció, Lluís Duch assenyala que «les idees que apareixen en El mite de l'etern retorn constitueixen l'expressió més diàfana i completa de les bases fonamentals de l'antropologia eliadiana. [...] Transcorreguts més de seixanta anys des de la seva publicació, la lectura d'El mite de l'etern retorn manté un interès notable perquè desafia un bon nombre de llocs comuns de les societats de començament del segle XXI.»

Autor

Mircea

Mircea Eliade (Bucarest 1907 – Chicago 1986) és considerat un dels grans historiadors de les religions del segle xx. Després d'estudiar filosofia a la universitat de Bucarest i de completar la seva formació a Itàlia, l'any 1928 viatja a l'Índia, on durant tres anys estudiarà sànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia i història de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandona Romania definitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·la —l'any 1945— a París. El 1950 coneix Jung i s'integra en el Cercle d'Eranos. El 1956 és nomenat professor d'història de les religions a la universitat de Chicago, on s'instal·la definitivament. Hom ha distingit quatre tipus d'escrits en la producció d'Eliade: l'obra literària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmics monogràfics i els textos que exposen la metafísica de l'autor (considerada per ell mateix la seva principal contribució a la història de les religions). El sagrat i el profà (Fragmenta, 2012) i El mite de l'etern retorn (Fragmenta, 2014) pertanyen a aquesta última tipologia.

El mite de l'etern retorn
Col·lecció:
Assaig
Volum:
31
Núm. de pàgines:
208
Primera edició:
desembre del 2014
ISBN:
978-84-15518-08-2
Enquadernació:
rústica, 13 x 21 cm
PVP: 18.00
Booktrailer d''El mite de l'etern retorn', de Mircea Eliade Booktrailer d''El mite de l'etern retorn', de Mircea Eliade Booktrailer d''El mite de l'etern retorn', de Mircea Eliade
Booktrailer d''El mite de l'etern retorn', de Mircea Eliade

Booktrailer del llibre de Mircea Eliade  El mite de l'etern retorn. Arquetips i repetició (Fragmenta, 2015, amb una introducció de  Lluís Duch i traducció de  Víctor Obiols . Veu en off:  Joan-Carles Mèlich . [+]

Fotografies Clicka per descarregar les fotografies en alta resolució