Càntic dels Càntics de Salomó

Edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer

El Càntic dels Càntics de Salomó és el poema d’amor més celebrat de la literatura universal i, alhora, un dels més controvertits. A causa de la seva integració en el cànon bíblic, el Càntic ha estat llegit tradicionalment com una al·legoria de les relacions entre Déu i el seu Poble. Tanmateix, en el text no es parla de Déu. Tant si el Càntic és un conjunt de fragments com si és un poema oníric, el que importa és la seva febrada eròtica. L’amor del Càntic és d’entrada un amor físic, sense cap dissimulació de la fisiologia. És aquesta carnalitat la que fa possible tota lectura simbòlica i al·legòrica del text, tota lectura espiritual, teològica i mística. Si un dia la Paraula es va fer carn, el Càntic dels Càntics ens presenta aquesta carn en tota la seva magnífica realitat, amb la joia profunda d’aquesta realitat, en tota la seva esplendor.

Aquesta edició s’obre amb una introducció a la traducció («Escriure’s el Càntic») de Narcís Comadira i amb una «Introducció a la lectura del Càntic» de Joan Ferrer. A continuació es presenta el text hebreu i català, amb vuit dibuixos de Narcís Comadira. El llibre es clou amb un «Assaig de lectura» de Joan Ferrer, que permet fer una relectura acompanyada del Càntic.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Curadors i traductors Narcís Comadira

Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta, pintor, autor teatral, assagista i traductor. És llicenciat en història de l’art. La seva obra poètica ha estat aplegada a Formes de l’ombra (2002); posteriorment, ha publicat Llast (2007) i Lent (2012). Com a autor teatral destaquen La vida perdurable (1992), L’hora dels adéus (1995) i El dia dels morts (1997). De la seva obra d’assaig, sobresurten L’ànima dels poetes (2002), Camins d’Itàlia (2005), Dies de França (2008) i Marques de foc (2012). Ha traduït Auden, Pasolini, Pirandello i Leopardi, entre altres. Ha participat en l’edició i la traducció del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta, 2013). El 2013 se li ha concedit la Creu de Sant Jordi.

Curadors i traductors Joan Ferrer

Joan Ferrer (Calella, 1960) és doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història. És professor de la Universitat de Girona, de la Facultat de Lletres de la qual n’ha estat degà, i de Sagrada Escriptura de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Ha estat traductor de la Bíblia al català i deixeble i col·laborador de Joan Coromines. Ha escrit diversos llibres de filologia semítica (hebreu, arameu i siríac) i de filologia catalana. Des de 2017 és president de l’Associació Bíblica Catalana i des de 2021, membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha traduït al català La saviesa dels pares d’Israel. El tractat Abot de la Misnà (Fragmenta, 2010) i ha participat en l’edició bilingüe i la traducció del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta, 2013), amb Narcís Comadira, i dels Contes cabalístics (Fragmenta, 2017), amb Jordi Sidera.