Marie Balmary El monjo i la psicoanalista
Traducció d'Andreu Trilla
«Tot em separa d’un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l’inconscient. Per ell, la veritat és divina, s’ha manifestat als humans i fins i tot s’ha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través d’allò que no sabem. La paraula li arriba de fora; a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat d’homes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.»
A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva.
És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis —un ogre devorador d’ànimes— és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la l’ésser humà a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre l’agnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre l’experiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.
Autora
)
Marie Balmary exerceix la psicoanàlisi a París. En acabar la carrera de psicologia, als anys setanta, presenta una tesi sobre els fonaments de la psicoanàlisi en què defensa una relectura del mite d'Èdip. Refusada per la Sorbona, Balmary la publica com a llibre (L'homme aux statues. Freud et la faute cachée du père, 1979). Després s'orienta cap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment la Bíblia. Exposa aquestes recerques en tres obres: Le sacrifice interdit. Freud et la Bible (1986), La divine origine. Dieu n'a pas créé l'homme (1993; versió catalana: L'origen diví. Déu no ha creat l'home, Fragmenta, 2008), i Abel ou la traversée de l'Eden (1999). A Le moine et la psychanalyste (2005; versió catalana: El monjo i la psicoanalista, Fragmenta, 2007) recorre al gènere narratiu per oferir un resum de tota la seva obra.
)
Ressons:
-
01/12/2007 · Revista Catalana de TeologiaRessenya d'"El monjo i la psicoanalista"
-
01/02/2008 · Foc NouMarie Balmary, una lectura oxigenant
-
25/03/2008 · AvuiEntrevista a Marie Balmary: "El que més m'interessa és que la gent es parli"
-
26/03/2008 · La VanguardiaEntrevista a Marie Balmary: "La persona más útil es la que te salva de la vergüenza"
-
10/04/2008 · Última Hora (Mallorca)L'Església i les lleis civils
-
01/09/2011 · NulleDiesEnLinea (blog)Reseña de "El monje y la psicoanalista"
-
07/09/2011 · Tendencias 21Reseña de 'El monje y la psicoanalista'
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
