Pius-Ramon Tragan (Esparreguera, 1928 – Montserrat, 2023). Entra com a monjo de Montserrat als 19 anys. Segueix els estudis de filosofia i teologia al Monestir. Després estudia a Roma (1956-1957) i a Munic (1961-1962). De retorn a Montserrat és secretari del P. Abat Aureli Escarré fins el seu exili a Itàlia. En aquest moment reprèn els estudis a Jerusalem (1965-1967) i a Estrasburg (1967-1970) on s’especialitza en l’exegesi bíblica i obté el doctorat. Esdevé professor a Estrasburg (1969-1972). Després, a Roma durant 25 anys, on serà degà de la Facultat de Teologia (1985-1990) i rector (1990-1997) del Pontifici Ateneu de St. Anselm. Ensenya, a la Universitat de Milà (1998-2001) i a la Universitat de Barcelona (1999-2001). Des del 1997, és responsable a Montserrat del Scriptorium Biblicum et Orientale, centrat en la recerca exegètica i en la cura de la col·lecció de papirs del Dr. Roca-Puig (des del 1997 ) i del Museu Bíblic, obra del P. Ubach.

És autor de les següents publicacions: El Llibre del Càntic dels Càntics en la Bíblia de Montserrat (1966), Traducció del Llibre del Deuteronomi (1970), Segni e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1977), La parabole du pasteur et ses explicacions (Roma 1980), Fede e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1985), Alle origini del battesimo cristiano (Roma 1991), La preistoria dei vangeli (Milano 1999), Josep i Àsenet. Traducció del grec, introducció i notes crítiques, (Institut Cambó, Barcelona 2005), Los Evangelios apócrifos. Origen, sentido, valor (Ed. Verbo Divino, Madrid, 2008) i de diverses col·laboracions a revistes científiques i a diccionaris especialitzats.