Religió i comunicació

Les comunitats religioses són el que són en funció de la qualitat o manca de qualitat de les seves transmissions. La profunda crisi que experimenten les religions constituïdes no és sinó una de les seqüeles més negatives de la seva incapacitat per establir corrents polifònics de comunicació i empatia entre els seus creients i, en definitiva, entre tots els éssers humans amb inquietuds espirituals. Qualsevol futur saludable i humanitzador de la religió, la família, la cultura i les formes polítiques dependrà d’una manera directa de la salut de la paraula humana i de la seva oportuna contextualització comunicativa en cada aquí i ara.

Lluís Duch exposa amb rigor i claredat la creixent importància que adquireixen avui els mitjans de comunicació com a nova estructura d’acollida, en detriment de les tres estructures d’acollida clàssiques (codescendència, coresidència i cotranscendència, és a dir, família, ciutat i religió). Explora també el concepte de tradició, la importància del símbol, la diferència entre informació i comunicació, la crisi de confiança en les institucions religioses, l’acceleració del tempo vital, l’erosió del sagrat i la revolució del creïble.

Autor Lluís Duch

Lluís Duch (Barcelona, 1936 – Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L’any 1963 professa com a monjo de Montserrat. El 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

És autor de més de cinquanta llibres i opuscles i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. A Fragmenta ha publicat Religió i comunicació (2010, també en castellà), Religión y política (2014), L’exili de Déu (2017, també en castellà) i l’obra pòstuma Sortida del laberint (2018). El 2019 Ignasi Moreta va publicar Conversa amb Lluís Duch. Religió, comunicació i política i el 2020 ell mateix va ser el curador de Conceptes fonamentals d’antropologia i religió. Ha tingut cura de l’edició del llibre Moisès i Aaron, d’Arnold Schönberg (2012). La seva dilatada trajectòria intel·lectual fou reconeguda i estudiada al llibre d’homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (també en castellà, Fragmenta, 2011).

Ressons

Vídeos