Moisès i Aaron | Sagrats i Clàssics | Catàleg

Tornar

Arnold Schönberg Moisès i Aaron

Edició i traducció de Lluís Duch amb la col·laboració de Josep Barcons.

L'òpera d'Arnold Schönberg Moisès i Aaron és una de les manifestacions artístiques més significatives del segle xx justament perquè el compositor vienès va saber plasmar d'una manera aguda i radical les profunditats més pregones de l'ésser humà en uns temps de màxima conflictivitat.

Moisès i Aaron constitueix una escenificació del brutal i insuperable contrast entre la utopia i la realitat, entre la inefabilitat de l'ideal i la seva caiguda o subjecció a la paraula. Aaron escenifica la bellesa; Moisès, la veritat. La trama argumental gira sobretot a l'entorn del total antagonisme entre la religió del poble —que sempre posseeix una tirada més o menys idolàtrica— i la veritat nua i pura —que molt sovint ha donat lloc a una perillosa idolatrització del concepte.

El Déu de Moisès es defineix per la seva inaccessibilitat absoluta al pensament verbalitzat, a l'articulació conceptual o a qualsevol imatge. Per això, des de la perspectiva de Moisès, la llengua d'or d'Aaron, la seva acrobàcia oratòria, el seu verb sonor i encisador, sigui quina sigui la seva utilitat política, pragmàtica i «religiosa», és una condemnable traïció a la revelació sinaítica. La divinitat mosaica habita l'altra cara —inaccessible i inefable— del silenci.

Autor

Arnold Schönberg (Viena, 1874 - Los Angeles, 1951) és un dels compositors que més ha influït en la transformació del llenguatge musical contemporani. Nascut en el si d'una família jueva, de jove s'havia declarat agnòstic, i el 1898 es convertí al protestantisme. Després de la Primera Guerra Mundial, Schönberg anà prenent una consciència cada vegada més lúcida de la seva judeïtat, la qual cosa s'evidencià tant en la seva obra com en el seu retorn al judaisme el 1933. Entre octubre de 1931 i juny de 1932 va viure a Barcelona. El març de 1932 hi acabà el segon acte de l'òpera Moses und Aron, un text on Schönberg reinterpreta el relat bíblic a la llum de la seva recerca espiritual. L'any 1933 s'exilià als Estats Units, on romangué fins a la seva mort.

Curador i traductor

Lluís Duch (Barcelona, 1936 - Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L’any 1963 professa com a monjo de Montserrat. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. A Fragmenta ha publicat Religió i comunicació (2010, també en castellà), Religión y política (2014), L'exili de Déu (2017, també en castellà) i l'obra pòstuma Sortida del laberint (2018). Ha tingut cura de l’edició del llibre Moisès i Aaron, d'Arnold Schönberg (2012). La seva dilatada trajectòria intel·lectual fou reconeguda i estudiada al llibre d’homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluis Duch (tambè en castellà, Fragmenta, 2011). El 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Amb la col·laboració de

Josep Barcons Palau (Navès, 1978) és llicenciat, màster i doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Menció de Doctor Europeu summa cum laude. També és llicenciat en Guitarra Clàssica pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i ha realitzat, a més, estudis de composició, anàlisi musical, direcció de cor i direcció d'orquestra.

Els seus articles han aparegut tant en publicacions especialitzades com de divulgació, i ha realitzat tasques de redacció, traducció, correcció, documentació i comunicació en diversos projectes teatrals, musicals i editorials. A banda de la seva activitat compositiva, vinculada sobretot al món de la pedagogia, les seves principals línies d'investigació combinen les àrees de la lingüística, l'estètica, la filosofia de la religió i l'anàlisi musical, aspectes sobre els quals imparteix cursos i conferències en diverses institucions. Combinant aquestes disciplines, l'any 2013 va escriure la seva la seva tesi doctoral (El pensamiento religioso en la música de Arnold Schönberg), per a la qual va comptar amb una beca de l'Arnold Schönberg Center de Viena (2012), un Ajut a la Recerca de la Fundació Joan Maragall (2011), i amb una beca d'investigació de la Generalitat de Catalunya, que el va vincular durant quatre anys al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on també ha impartit docència.

Actualment, és professor i director de l'Escola de Música Casp, professor a l'Escola Superior d'Estudis Musicals del Taller de Músics, forma part del consell de redacció de la Revista Musical Catalana, on escriu regularment, i és membre de l'Associació d'Amics de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la UPF. A més, dirigeix un parell d'agrupacions corals al seu Solsonès natal i col·labora, com a codirector del Cor de Vallferosa, en l'últim projecte de la cantant Lídia Pujol, Iter luminis.