Tornar

Arnold Schönberg Moisès i Aaron

Edició i traducció de Lluís Duch amb la col·laboració de Josep Barcons.

L'òpera d'Arnold Schönberg Moisès i Aaron és una de les manifestacions artístiques més significatives del segle xx justament perquè el compositor vienès va saber plasmar d'una manera aguda i radical les profunditats més pregones de l'ésser humà en uns temps de màxima conflictivitat.

Moisès i Aaron constitueix una escenificació del brutal i insuperable contrast entre la utopia i la realitat, entre la inefabilitat de l'ideal i la seva caiguda o subjecció a la paraula. Aaron escenifica la bellesa; Moisès, la veritat. La trama argumental gira sobretot a l'entorn del total antagonisme entre la religió del poble —que sempre posseeix una tirada més o menys idolàtrica— i la veritat nua i pura —que molt sovint ha donat lloc a una perillosa idolatrització del concepte.

El Déu de Moisès es defineix per la seva inaccessibilitat absoluta al pensament verbalitzat, a l'articulació conceptual o a qualsevol imatge. Per això, des de la perspectiva de Moisès, la llengua d'or d'Aaron, la seva acrobàcia oratòria, el seu verb sonor i encisador, sigui quina sigui la seva utilitat política, pragmàtica i «religiosa», és una condemnable traïció a la revelació sinaítica. La divinitat mosaica habita l'altra cara —inaccessible i inefable— del silenci.

Autor

Arnold

Arnold Schönberg (Viena, 1874 - Los Angeles, 1951) és un dels compositors que més ha influït en la transformació del llenguatge musical contemporani. Nascut en el si d'una família jueva, de jove s'havia declarat agnòstic, i el 1898 es convertí al protestantisme. Després de la Primera Guerra Mundial, Schönberg anà prenent una consciència cada vegada més lúcida de la seva judeïtat, la qual cosa s'evidencià tant en la seva obra com en el seu retorn al judaisme el 1933. Entre octubre de 1931 i juny de 1932 va viure a Barcelona. El març de 1932 hi acabà el segon acte de l'òpera Moses und Aron, un text on Schönberg reinterpreta el relat bíblic a la llum de la seva recerca espiritual. L'any 1933 s'exilià als Estats Units, on romangué fins a la seva mort.

Curador i traductor

Lluís

Lluís Duch (Barcelona, 1936) és doctor en antropologia i teologia per la universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha traduït escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. La seva dilatada trajectòria intel·lectual ha estat reconeguda i estudiada al llibre d'homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluis Duch (tambè en castellà, (Fragmenta, 2011). A Fragmenta ha publicat també Religió i comunicació (2010, també en castellà), obra que composa una mena de díptic junt amb el volum Religión y política (2014), i L'exili de Déu (2017, també en castellà). També ha traduit i introduït Moisès i Aaron, d'Arnold Schönberg (2012), amb la col·laboració de Josep Barcons. I és autor de la introducció del llibre Violencia y monoteísmo, de l'egiptòleg alemany Jan Assmann (2014).

Amb la col·laboració de

Josep

Josep Barcons Palau (Navès, 1978) és llicenciat, màster i doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Menció de Doctor Europeu summa cum laude. També és llicenciat en Guitarra Clàssica pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i ha realitzat, a més, estudis de composició, anàlisi musical, direcció de cor i direcció d'orquestra.

Els seus articles han aparegut tant en publicacions especialitzades com de divulgació, i ha realitzat tasques de redacció, traducció, correcció, documentació i comunicació en diversos projectes teatrals, musicals i editorials. A banda de la seva activitat compositiva, vinculada sobretot al món de la pedagogia, les seves principals línies d'investigació combinen les àrees de la lingüística, l'estètica, la filosofia de la religió i l'anàlisi musical, aspectes sobre els quals imparteix cursos i conferències en diverses institucions. Combinant aquestes disciplines, l'any 2013 va escriure la seva la seva tesi doctoral (El pensamiento religioso en la música de Arnold Schönberg), per a la qual va comptar amb una beca de l'Arnold Schönberg Center de Viena (2012), un Ajut a la Recerca de la Fundació Joan Maragall (2011), i amb una beca d'investigació de la Generalitat de Catalunya, que el va vincular durant quatre anys al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on també ha impartit docència.

Actualment, és professor i director de l'Escola de Música Casp, professor a l'Escola Superior d'Estudis Musicals del Taller de Músics, forma part del consell de redacció de la Revista Musical Catalana, on escriu regularment, i és membre de l'Associació d'Amics de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la UPF. A més, dirigeix un parell d'agrupacions corals al seu Solsonès natal i col·labora, com a codirector del Cor de Vallferosa, en l'últim projecte de la cantant Lídia Pujol, Iter luminis.

    Moisès i Aaron
    Col·lecció:
    Sagrats i Clàssics
    Volum:
    7
    Núm. de pàgines:
    208
    Primera edició:
    novembre del 2012
    ISBN:
    978-84-92416-63-9
    Enquadernació:
    rústica, 13 x 21 cm
    PVP: 17.00
    Fotografies Clicka per descarregar les fotografies en alta resolució